“És un moment en el qual no t’has de pressionar creativament”

(Ann) Havíem fet un curtmetratge; en Pau dirigia i jo actuava, però ja feia temps que volíem fer alguna cosa junts. No acabàvem de trobar la idea que ens encaixés als dos. En Pau necessitava una idea molt clara per escriure. (Pau) Pensàvem que estaríem tancats i avorrits a la casa i vam idear la sèrie web, però hem passat de la idea d’avorriment a realment anar força enfeinats, també treballant amb altres projectes.

(Pau) La idea principal és pensar que si d’aquí a un any estiguéssim igual haurem pogut portar la nostra normalitat i quotidianitat dins de casa. A partir d’aquí hem inventat bogeries. (Ann) També ens agradava aquesta part de ciència-ficció i d’humor: què li diries al teu jo del passat d’aquí a un any, per fer-la un poc diferent i amb més possibilitats.

(Ann) El teatre ha estat sempre en una situació precària. Tinc la sensació que ens en sortirem, però caldrà molta ajuda. A Mallorca, des del Teatre Principal, s’està fent molta feina per coproduir més produccions de les que tenien pensades i impulsar projectes que si no no tenien possibilitat de sortir-se’n. Per una banda, institucionalment caldrà donar un impuls al teatre, però també s’ha de pensar en l’àmbit emocional de l’espectador; no sé com estarem tots psicològicament. Quant a l’audiovisual, fa ràbia perquè érem en un moment prou bo, s’estava fent molta producció i era un moment àlgid i s’ha aturat tot. En el meu cas em vaig quedar a mig rodatge d’una sèrie que feia d’àmbit estatal, però, com jo, més gent. I no sabem com es gestionarà després. (Pau) Per una banda, hi ha molta demanda d’audiovisual, però quan hi ha un context de crisi el primer que se sacrifica és l’audiovisual i el teatral, que ja partia d’una situació dramàtica. La cultura sempre queda en un segon pla en totes les polítiques.

(Pau)És un perill. S’ha de conscienciar que la cultura s’ha de pagar. Des de tot arreu, també des de les institucions. Jo penso que sí, que la gent tindrà ganes de teatre un cop s’acabi tot. Quant a la cultura gratuïta, la gent té ganes d’expressar-se i de fer coses i nosaltres vam començar amb moltes ganes. Però, és clar, estem treballant, és la nostra feina i si hi dediquem hores és per treure’n alguna cosa. (Ann) Sí que penso que tot suma. La cultura val diners i s’ha de pagar. Però si estàs fent un producte que funciona i agrada, vull confiar que això retornarà d’alguna manera. I de moment està retornant amb la resposta de la gent. No són doblers, però és una part que ens satisfà. Perquè, com a artista, et planteges què pots fer per ajudar. I quan t’arriba que els capítols serveixen a la gent per esplaiar-se en aquests moments de confinament, doncs, t’omple bastant. És una llavor que donarà fruits.

(Pau). L’ha estimulada pel que fa a la sèrie web, però és molt difícil concentrar-se. Em va passar molt al principi. Tinc altres feines i treballs i haver de posar el teu cap en l’estat mental per aquell projecte, era impossible; el meu cap no hi entrava. És un moment en el qual no t’has de pressionar creativament. Si no pots, no pots.

(Ann). És una muntanya russa emocional. No és un moment fàcil. Ens ho hem de permetre tot. I les xarxes socials són una arma de doble tall. Són una plataforma molt bona de promoció i d’estar presents, però són una eina de pressió. A Instagram, companys actors es lamentaven de no estar actius.

(Pau) Les pantalles estan tenint coses bones. Estem parlant més que abans amb gent, que potser no et veies durant un mes i no passava res, i ara et veus perquè tothom es veu virtualment. Estem aprenent a comunicar-nos d’una altra manera.

(Pau) Esperem que haurem trobat maneres de conviure-hi i que no afecti el nostre dia a dia. Fa por també la situació per al nostre sector. (Ann). L’ésser humà té molta capacitat de supervivència. Ens en sortirem i n’aprendrem. Pensava en les escoles i l’aprenentatge digital que han fet, igual que les institucions. Ens portarà a un lloc diferent, no puc dir millor.

(Pau) Al principi es va fer per sortir del pas i s’ha anat perfeccionant. Hi ha programes que ho estan solucionant molt bé, com Polònia.