Copia, copia, copia, copia...

A l'inici del documental ¡Copiad, malditos! –emès diumenge a la nit a La 2– hi ha quatre punts de vista que aborden l'espectador com si fossin una citació filosòfica a partir de la qual reflexionar; quatre idees sobre els drets d'autor en l'era digital, quatre definicions sobre què és copiar: el contrari de crear, no tenir imaginació, copiar vol dir multiplicar i això sempre és bo, i copiar entès com la gènesi de la creació.

¡Copiad, malditos! –a diferència de l'emissió doble Històries de la SGAE del programa 30 minuts emès la temporada passada– no està pensat com a reportatge periodístic –tot i que inclou casos concrets i hi participen testimonis i experts–, sinó com a documental didàctic i clarificador: explica molt bé, amb unes gràfiques més pròpies d'un programa del 33 que de La 2, termes com ara la propietat intel·lectual, els drets d'autor, el copyright i el copyleft... i és una reflexió sobre el futur de la cultura en l'era digital. I és també un documental en procés, una iniciativa global. L'autor Stéphane M. Grueso –que físicament té un aire a Michael Moore, però sense ser el divo del documental– explica a ¡Copiad, malditos! el procés que segueix per produir-lo amb llicència copyleft. A partir de l'esquema que un advocat dibuixa en un paper i que esdevé el full de ruta del documental, s'hi combinen, sense abassegar, exemples, testimonis i els reptes que Stéphane es va topant. ¡Copiad, malditos!, a banda de la polèmica i el boom a les xarxes i de convertir-se en el primer documental que es podrà baixar deRtve.es