‘Piratas' i la pròtesi de Tatiana

El més entretingut de l'estrena de Piratas va ser al final. Tele 5 va connectar amb l'illa de Supervivientes. Havien d'anunciar alguna cosa de gran transcendència. Raquel Sánchez Silva, amb posat de dol, va comunicar a Tatiana que havia d'abandonar per raons de salut. La voluptuosa actriu de Torrente 4 havia volgut minimitzar la caiguda de l'helicòpter amb els pits i resulta que una de les pròtesis se li ha desplaçat; és aconsellable una revisió. Més de cinc minuts van tenir l'escena de la noia, gemegant, abraçant-se amb els companys. La cara de Kiko Rivera també era un poema. Tot això per pal·liar el fiasco de Piratas. Reconeixem l'esforç que han fet per al rodatge d'exteriors, per als escenaris naturals de Galícia per dissimular que el vaixell pirata no sembli el de Playmobil en gran. Però la inversió en la factura no pot deslluir el que de veritat importa d'una ficció: com s'explica i les interpretacions. La història, que vol ser d'aventures i amb tots els tòpics, avorreix; ni sap captar l'atenció ni la narració progressa adequadament, i s'ha de recórrer al moment de miss camiseta mullada de Pilar Rubio. També s'abusa del to còmic en les escenes d'Óscar Jaenada. A Águila Roja ho fan millor sense tantes pretensions. A banda de necessitar un logopeda, Rubio i Jaenada no deixen de ser còpies maldestres de Geena Davis a La isla de las cabezas cortadas i de Jack Sparrow de la saga Piratas del Caribe. A Rubio li van amples la casaca, l'espasa i el paper de líder. I la inexistent tensió sexual entre els dos –vital en una sèrie– acaba de condemnar una hora i escaig de tele prescindible.