Comunicació

El zàping

Sardà i Forqué

‘Dues dones divines' és quelcom ‘demodé'

Fa anys que TV3 no troba una comèdia a mida, per petar-se de riure, que et saltin les llàgrimes, que et quedes a gust. L'última vegada que recordo haver rigut així a TV3 amb una comèdia –amb l'APM? passa força sovint– va ser amb Plats bruts: cridaven, potser, una mica massa, però ja era el to; també eren un pèl irreverents i els personatges un pèl exagerats, però ja era el que tocava. El registre còmic funcionava. Amb Lo Cartanyà era tot més hiperbòlic i també tenia el seu què, igual que Jet lag, que mereix ser recordat. D'aquí que Dues dones divines sigui quelcom demodé, una comèdia que vol ser absurda però quie no ho aconsegueix tot i tenir l'esquer de Rosa Maria Sardà, que no troba el camí de l'autoparòdia. Verónica Forqué fa de Verónica Forqué i ja està dit tot. La parella funciona millor separada que junta. Dues dones divines és més producte de TVE que de TV3. En el segon episodi es van centrar en la Diada. Rafael Casanova (Joaquín Kremel) s'apareix a la Sardà a la recerca d'ajuda: recuperar el veritable esperit de l'11 de setembre. Riure's d'un mateix –i dels símbols– és molt saludable, però a Dues dones divines van inventar-se una trama amanida de tòpics poc enginyosa que no va aconseguir ni ser provocadora, sinó que va fer sentir vergonya aliena. Hi ha cameos, el mateix Joaquín Kremel i Gerard Quintana fent de mosso d'esquadra o Núria Espert –que es va avenir a fer la comèdia i autoparodiar-se demanant fent-se la tràgica i la diva– però tot plegat fa la sensació de fer humor antic, amb acudits mal fets tot i tenir actors i potencial per no fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.