Oprah i Andreu

Dos adéus. L'un consumat i l'altre enunciat: Oprah Winfrey i Andreu Buenafuente. Bé, en el cas del segon és un a reveure, ja que tant ell com La Sexta han explicat que s'acaba Buenafuente però el presentador segueix a l'emissora per posar dempeus un nou projecte.

A mi les dives m'agraden a la ficció. Quan parlen d'una gran diva del teatre o de l'òpera, m'agrada imaginar-les omplint la pantalla o l'escenari amb la seva poderosa personalitat. Però el concepte de diva aplicat a la televisió de no-ficció em fa una mica d'angúnia. Tothom coincideix a definir Oprah com una diva. Després de 25 anys en antena ha acomiadat el seu xou televisiu de l'ABC. Feia entrevistes agradables i digeribles, a vegades amables i a vegades més guerreres, posseïa el preuat do de la comunicació i l'empatia però em molestava una mica aquell rampell de telepredicadora. Tothom li reconeix la capacitat d'influència i ella s'hi recreava conscient del seu poder. Diuen que si recomanava un llibre ràpidament es convertia en un best seller i que va ser decisiva en la victòria d'Obama. Queda per a la posteritat com una figura històrica de la televisió. A mi em deixa fred.

L'estil d'Oprah ha sigut decisiu per construir el motlle dels talk shows de casa nostra. Pepe Navarro, Xavier Sardà i també Andreu Buenafuente han begut, molt o poc, amb major o menor fortuna, del mateix brollador. Buenafuente ha fet forat a còpia de treball i talent. Estarà bé quedar-se atent a veure amb què ens sorprèn properament.