‘Pretty woman' mai falla

Quina gràcia té mirar un film que ja has vist, que ja saps de què va i com acabarà? La mateixa que mirar un partit de futbol sabent-ne el resultat. La quinzena retransmissió per televisió de Pretty woman es va enfrontar –bona part de la seva emissió hi coincidia– amb la repetició, a TV3, de la final de la Champions que mig Catalunya havia vist just 24 hores abans. La diferència entre Pretty woman i la final de Wembley 2011? La immediatesa. La pel·lícula de Julia Roberts i Richard Gere, que és romàntica, ensopida, sexista, amb una banda sonora populista –fins i tot el tema de Roy Orbison ha esdevingut una tornada indestriable del film–, es va emetre per últim cop fa un any, el 6 juny del 2010. I potser la trobem romàntica, ensopida, sexista i la banda sonora ens recorda cançons gravades en cassets, però el pas del temps esdevé un valor a favor per veure-la un cop més. Amb 21 anys, Pretty woman s'ha creat, a més, una aura de killer que mai falla. Hi ha altres films romàntics més deliciosos, amb un plus, com ara Notting Hill i La boda de mi mejor amigo, però no tenen el privilegi de la màxima audiència. El conte de fades funciona; fer somiar funciona igual que el futbol. Per això TV3 va ser Canal Barça i Cuní treballant en dissabte; ho va fer per la Champions i no per Sant Jordi, que és quan fa anys el seu programa. Per continuar amb la línia del 3 blaugrana, i per no desil·lusionar la mainada, TV3 havia d'haver continuat la festa amb el concert de Shakira, com una celebració blaugrana més. Segur que tenia més ritme que els parlaments; és evident que el vestidor del Barça no és El club de la comedia.