Cinema a la fresca a La 2

Hi ha pel·lícules atemporals però també estacionals. És el cas de La finestra indiscreta (1954). És un clàssic, un imprescindible que s'ha de veure i se n'ha de gaudir amb la xafogor de l'estiu, amb els més de trenta graus a l'ombra, amb les finestres abaixades si és de dia i obertes si és de nit i amb la llum apagada, com fan James Stewart i Grace Kelly quan observen el que fan els veïns del bloc d'edificis de davant; primer com un entreteniment vouyerista intranscendent i després ja amb una mirada més hipnòtica, fascinats per les vides dels altres, i que els condueix a investigar i descobrir un assassinat. La peli de Hitchcock traspua calor; encara que a la gràcil Grace Kelly ni li notis una gota de suor i estigui perfecta. I tot i no ser agost, tot i que dimecres a la nit refrescava i era millor no obrir les finestres, vam veure i gaudir de La finestra indiscreta a La 2 en aquest espai setmanal que dediquen al cinema clàssic. Fa mesos ens va passar el mateix amb El planeta de los simios; també a La 2. Sense publicitat, a més, és una delícia. Sense talls per promocionar DVD d'Águila roja, encara més.

Sovint el que li demanes a la tele no és que t'entretingui muntant el gran circ sinó que t'expliquin una bona història, una bona pel·lícula. Sigui a La 2, a TV3 els divendres i a Antena 3 els dissabtes a la nit o a La Sexta 3 a qualsevol hora del dia; fa poc van dedicar el diumenge a Audrey Hepburn i van començar al matí amb Esmorzar a Tiffany's. I és que la televisió esdevé el primer contacte, la plataforma de divulgació universal per descobrir els clàssics als nous espectadors, la cultura audiovisual dels quals comença amb GH 5 i OT 4.