La cadena de don Mario

Hi ha un canal de televisió el nom del qual tots sabem –i que no direm, perquè després ens haurem de confessar–que té com emblema un brau enfurismat; al·legoria de la pell de brau, d'una nació que defensa a ultrança. El canal en qüestió ha començat una campanya de recol·lecta, com si fossin les missions del Domund. El canal dels presentadors enclenxinats demana als seus espectadors que se signifiquin no només de paraula sinó amb l'acció. El que ha aconseguit el canal que els diumenges emet la missa des del Valle de los Caídos és facilitar el gag a l'equip d'El Gran Wyoming, que aquesta setmana va fer la campanya Save the Fachas amb Gonzo fent captació. I la cadena més progre i més d'esquerres va donar els més de 28 euros recaptats al compte corrent que la cadena de les tertúlies ha obert a La Caixa. El intermedio basa part del seu contingut en la rèplica i, si es quedés sense El gato al agua seria tan orfe com quan a Sé lo que hicistéis van prohibir usar imatges de Tele 5.

Però la cadena del brau també és la cadena de don Mario. De tertulià estel·lar, Mario Conde ha ascendit a tenir programa propi Una hora con Mario, els divendres a mitjanit. En les altres tertúlies de la cadena, els participants beuen vi o cervesa depenent de l'horari; en aquest cas, no hi hem vist gintònics. Conde s'envolta d'un grup d'universitaris per conduir el debat. “Què pensen els joves de...” podria ser l'eslògan d'un espai que fa un tuf molt moralitzant i alliçonador; sobretot per la figura del banquer, que es veu amb una aureola divina, es pensa que fa una classe magistral i que la seva paraula és la veritat absoluta.