La pau de la tomata

No hi ha res millor que un ram de roses per estovar el cor d'una dona. I l'acte de reconciliació arriba al punt culminant si s'escenifica amb una entrevista, no diria que complaent però sí sincera, gens agra i amb molt de feeling; una conversa que beneficia les dues parts, amb preguntes directes i respostes enginyoses i trufades de titulars. I la redempció és completa si qui condueix la conversa al plató és qui va ser el teu pitjor enemic. El súmmum del pantojismo arriba amb el retrobament amb el fill que ho és tot a la vida. Paolo Vasile, que fa uns anys va estovar el cor de la Campos amb un ram de roses grogues, va fer-se perdonar amb flors i una nota: Por fin, bienvenida. Isabel Pantoja va ser el nom propi, el trending topic, la protagonista de Tele 5; qui recorda que Antena 3 va contraprogramar el dia abans amb un biopic pèssim? Amb el fitxatge del fill per a Supervivientes i la trucada de la cantant fa unes setmanes, s'havia aplanat el camí. Si hi ha una cosa que saben fer molt bé a Tele 5 és obrir guerres i segellar la pau com si no hagués passat res, i ho escenifiquen com el gran espectacle televisiu que és: enviant una limusina a recollir la convidada, aguantant el tempo, fent una entrevista prèvia en la calidesa del sofà, un primer contacte que serveix perquè l'entrevistador –Jorge Javier Vázquez, excel·lent en el to, en la picardia– i l'entrevistada –Pantoja domina l'escena i se la fa seva– congeniïn. I es passi de les declaracions sucoses a cantar Si tú quieres seremos amigos i mirant-se amb ullets com aquelles parelles que s'han estimat, s'han odiat i han tornat. Amén.