l'entrevista
“No hi ha diferències, a tots ens mouen els sentiments”
Com va sorgir participar en el projecte d'una telenovel·la catalanoxinesa?
Recordo que em va trucar el meu representant, el Roger Pairó, i em va comentar que estava preseleccionada per a un projecte a Xangai. I jo vaig pensar: “Això és per a mi!”. Em va explicar la història i que estaven fent una tria molt reduïda d'actrius d'aquí per presentar-les al director a Xangai. Em va fer molta il·lusió, tant pel projecte en si com pel que suposava el rodatge a la Xina.
Com a experiència professional és molt diferent d'altres rodatges a l'estranger?
Per sort, en la meva feina, tant en teatre com en televisió i cinema, he treballat molt a l'estranger, en molts països d'Europa, als Estats Units i també a l'Àfrica. Conec el que significa i la duresa d'un rodatge a l'estranger. També sé el que significa quan són projectes així, que tothom s'hi aboca, en aquest cas a la Xina. Jo ja hi havia estat, precisament a Xangai, amb un projecte que no va acabar de sortir. Poder estar i treballar en un continent i amb una cultura tan diferents és un atractiu. L'experiència? Brutalment positiva. I estic molt agraïda tant a TV3 com a la productora Factotum, de Jaume Vilalta, per haver cregut en mi. I com a experiència vital, vaig sortir de Xangai plorant. El concepte de família que s'estableix en un rodatge a l'estranger sempre existeix, però en aquest cas, en el rodatge de Secrets de Xangai, el poble xinès, la gent d'allà, és tan càlida, generosa i servicial en el bon sentit, i el tracte ha estat tan exquisit, que només puc tenir paraules d'agraïment i de gràcies a la vida per tot el que m'ha donat.
Quines diferències a l'hora de treballar destacaria entre El cor de la ciutat i Secrets de Xangai?
Només pel fet de treballar a l'estranger, la dinàmica ja és diferent. Sí que és cert que aquí tens uns horaris, però també treballes molt intensament preparant el personatge. Jo, a la Maise [el personatge que interpretava a El cor de la ciutat], me l'estimo molt; encara ara m'aturen pel carrer, i ha estat un personatge molt estimat. Et lleves molt d'hora al matí, a quarts de sis ja ets a maquillatge i a vestuari, i comences a rodar a les vuit i acabes a les tres de la tarda. Arribes a casa i et poses a estudiar per a l'endemà. El temps complet també el tens aquí quan estàs fent un serial diari. Necessites estar molt desperta i molt oberta a deixar-te emocionar. La nostra feina com a actors és traslladar emocions, no dir text. Has de saber molt bé el text perquè l'emoció pugui fluir-hi. Els actors som transmissors d'emocions.
A Secrets de Xangai és la Teresa, catalana casada amb un xinès. Com s'ha preparat el personatge? Ha parlat amb matrimonis mixtos?
Parteixo d'una experiència personal, perquè he estat vint anys casada amb un alemany, i formo part de l'associació Barcelona Shanghai Women Bridge (BSWB), que és un col·lectiu de dones xineses i catalanes, i he pogut compartir-hi aquest projecte. En el personatge de la Teresa, hi vaig haver d'entrar molt ràpidament, però penso que està molt ben escrit, molt ben dibuixat. Vaig tenir la intuïció de respirar-lo molt ràpidament.
La Teresa pot ser l'esquer de la sèrie per a l'audiència catalana femenina?
Tant de bo! De tota manera, tots els personatges tenen una humanitat universal. No hi ha tantes diferències de forma, però en el fons tots ens movem per sentiments. Tots lluitem i ens hi deixem la vida per la gent que ens estimem. No hi ha tanta diferència.
