Televisió innecessària

Molts dels continguts televisius són innecessaris.I no em refereixo a la publicitat. Els anuncis no amaguen la seva finalitat comercial a través de les tècniques de seducció habituals: una cançó, la bellesa de l'estètica o una anècdota trenada com a història. És més, la publicitat és el contingut televisiu més necessari de tots, els diran els que s'encarreguen de fer els números, tant a TV3 com a Tele 5 com a TV L'Hospitalet. Què és innecessari de la tele? Una entrevista a Nacho Polo? La reacció irada de Víctor Sandoval? Supervivientes: última hora? Sálvame? Una mica de respecte pel circ; té el seu mèrit muntar el xou del no-res.

Innecessari és el que van fer divendres passat –i no és el primer cop– al programa Corazón de La 1 que presenta Anne Igartiburu. Primer de tot podríem pensar que una televisió pública ja no hauria de dedicar-se al safareig, si bé Corazón ho emmascara amb el que es denomina periodísticament crònica social –desfilades de moda i presentacions de perfums i joies apadrinades per actrius i cantants–. Però divendres van fer una notícia de la nova novel·la sud-americana que comença dilluns –tampoc es justifica perquè signifiqui el retorn de Frijolito– i van connectar amb l'enviada de TVE en el Gran Premi d'Alemanya de motociclisme d'aquest cap de setmana. Doble i indissimulada autopromoció de cadena en un programa que així, incloent en la seva escaleta de continguts les connexions esportives i tràilers elaborats per màrqueting, invalida la funció –si és que comentar els afers privats dels altres es considera funció– que tenia assignada. Per fer un poti-poti, potser és millor tancar la parada, no?