La clau és en els mots encreuats

Tot el que passa abans ha passat a la tele, al cinema, a la literatura. Que la realitat i la ficció s'emmirallen massa sovint és un tòpic que agrada molt als periodistes, delerosos d'una anècdota o d'una comparació que embelleixi, que ressalti el titular i l'atenció de qui ens llegeix o ens escolta. Periòdicament, l'actualitat ens n'ofereix exemples, fets que ens remeten a un episodi d'Expediente X, a l'últim thriller taquiller o a una novel·la de Graham Green. És per això que és estrany que a cap cadena se li hagi acudit, en relació a l'afer Murdoch, emetre un diumenge a la tarda o fins i tot com a pel·lícula de la setmana El demà no mor mai (1997) en què 007 s'enfronta a Elliot Carver, un magnat de la comunicació global i que té com a mitjà de referència el diari Tomorrow. No és que Murdoch vulgui fer esclatar una guerra entre el Regne Unit i la Xina, però el sidral que s'ha muntat en el govern britànic donaria per escriure una minisèrie de conspiracions polítiques. I encara més amb Murdoch, casat amb Wendi Deng, una bellesa asiàtica que no desentonaria com a noia Bond; seria l'espia amb l'arma a la lligacama i que mor en braços de l'agent després d'una nit de passió. Però sempre hi ha una altra dona i en la vida de Murdoch és Rebekah Brooks. La directora del News of the World havia demanat a periodistes de la seva confiança que miressin amb lupa el diari buscant missatges ocults. Però es van oblidar dels mots encreuats –no devien ser seguidors de la sèrie Rubicon ni del món dels espies– perquè en l'encreuat s'hi podia llegir una descripció al·legòrica: Dona que mira salvatgement una calamitat.