Un final ‘work in progress'

Una final és el programa més inacabable del món. El que es resol en un parell de minuts –obrir un sobre, llegir un nom i que sonin tres instants de música de suspens– la televisió té la capacitat d'eternitzar-ho durant hores. En concret, quatre hores i trenta-tres minuts que inclouen un quart d'hora de La tienda en casa –ja se sap que la telebotiga té els seus horaris noctàmbuls programats–, que es va emetre en l'últim tall publicitari de la final de Supervivientes.

El xou de Tele 5 de concursants famèlics, silicona, fang i grenyes sense tenyir ha esdevingut un gran exemple de reality work in progress. Una pel·lícula en construcció no només a les platges d'Hondures sinó també des dels platós a Madrid. Fidels a aquesta estructura, la final es va concebre com una gran obra amb diversos actes i amb diferents protagonistes. Qui va guanyar? Rosa Benito. I qui va perdre? Sonia Monroy. Qui va ser la verdadera protagonista? Depèn de l'hora que ho estigués veient l'espectador. A quarts d'onze de la nit, tot era el desconsol de qui ha perdut. Aída Nízar havia de tenir també el seu moment “enfrontament” amb J.J. Vázquez. I la segona classificada, Rosi, una noia andalusa, va protagonitzar l'escena de comèdia romàntica quan el xicot li va demanar matrimoni. Rosa Benito havia de reunir-se amb el fill petit i fer plorar totes les mestresses de casa. Però com a bon work in progress, Supervivientes no ha acabat. Els mateixos personatges i els seus conflictes i el que pensen i com ho viuen s'entreguen per dosis a Sálvame, Sálvame Deluxe, La noria...