De Matthew Tree a Mikimoto

Aquesta política de mínims que és la tele a l'agost converteix el 33 dels caps de setmana en un canal a mig camí entre el National Geographic Channel, el canal Odisea, el Canal de Historia o el Canal Viajar. Al matí podem anar a l'Amazònia i a la tarda algú ens explica què va matar els mamuts. Segurament no són els continguts que busquem a la tele, però a l'estiu, amb actitud passiva i en estat mental de vacances, podem trobar la descoberta no només instructiva sinó fascinant. Però no tot ens ho expliquen els de fora, principalment exploradors i reporters anglosaxons. A l'hora en què molts comencen la migdiada, allà a les tres de la tarda, es pot tornar a veure el tàndem de viatgers nostrats: Miquel Calçada i els seus Afers exteriors i, segurament menys popular, la docusèrie Passatgers de Matthew Tree. Fa onze anys l'escriptor anglès va viatjar en transport públic per tot Catalunya i d'aquella experiència en va sorgir un llibre, CAT. Anys després, Tree va tornar a trepitjar part del territori acompanyat d'una càmera. A Passatgers, més que ensenyar com uns altres ulls descobreixen la realitat del país, el viatge és l'excusa per parlar amb la gent, per a la conversa, per a l'entrevista: amb els anònims i amb els actors, músics, escriptors... de la zona. Els reportatges de viatges són un tòpic d'estiu i, si bé aquest any no tocava tornar a repetir els Afers exteriors per TV3, potser caldria fer una excepció amb Passatgers, perquè si bé, com a totes les road-movies, se li nota el pas dels anys, hi ha coses que no canvien.