Famosos i publicitat

De fet sempre hi han estat; des dels inicis en blanc i negre, anunciant electrodomèstics, però tinc la sensació que en els últims anys la seva presència s'ha incrementat fins al punt de fer-se excessiva; diguem-ho clar: una plaga. Són els famosos i la publicitat, una relació de conveniència però harmònica. El famós, amb menys prejudicis ara que abans a l'hora de ser la imatge de qualsevol producte, aconsegueix mantenir-se present en l'aparador públic gràcies a un anunci.

Si en una pausa publicitària qualsevol ens parem a comptar, ens sortiran més de cinc exemples de famosos, sobretot actors, que promocionen no productes amb glamur com ara colònies i maquillatges –no parlem dels de Hollywood–, sinó aliments de la cistella d'anar a comprar. Hugo Silva, vestit de boda eivissenca, es posa seductor per fer-nos venir ganes de menjar un iogurt grec; Carmen Machi ha pres el relleu a José Coronado –el seu paper ja arribava a límits paròdics, convencent models gairebé adolescents dels beneficis dels bífidus– quant a iogurts miraculosos; Natalia Verbeke –s'aprofita el seu paper a Doctor Mateo– anuncia llet asturiana; Loles León, el sofregit preparat, i David Bisbal canta pel berenar generacional: la Nocilla. I la sorpresa ha estat que, enmig de tanta faràndula dels que estan acostumats a la impostura, aparegui Eduard Punset, el científic, el savi, intentant que comprem pa de motlle fabricat com si fos el pa de pagès de tota la vida. Al final de l'espot, Punset riu, nosaltres també.