Qui ha matat a la noia?

Quants cops ens han explicat la mateixa pel·lícula? I quants ens han sorprès perquè no ens l'han explicada com pensàvem que ho farien? A propòsit de la sèrie Marchlands, dèiem fa uns dies que, tot i els escenaris i elements comuns, es pot concebre una ficció de terror atípica. El mateix passa amb el tòpic per excel·lència de les sèries policials: l'adolescent morta de forma violenta. En la majoria de trames, el cadàver és femení; igual que a la majoria de cases embruixades s'hi apareixen nenes... perquè han estat maltractades, amb abusos; perquè no han viscut una vida d'infant. I en l'assassinat de la noia d'institut, en el crim sexual, els entesos segurament hi veuran arrels antropològiques –el sacrifici de la verge, de la vestal romana.

No és que tot comenci amb Twin Peaks, però la sèrie de David Lynch anava més enllà del “qui va matar a Laura Palmer?”. I no és que en sigui la successora, però The killing –que demà estrena Fox Crime–també ho fa. Explica la investigació policial –qui és l'assassí de la jove Rosie Larsen– amb un esquema –cada episodi se centra en un dia– però amb altres fórmules narratives: se centra en els personatges, en les seves relacions, amb girs inesperats i, en certa manera, ambientant-se com en una novel·la negra escandinava; no hi neva, però la pluja, el clima humit aconsegueixen el mateix efecte estètic i contribueixen al dramatisme dels fets. Amb els tres episodis finals queda molt clar que no tot és tan simple com “qui ha matat a la noia?”.