La mirada
Persones humanes
Si va ser un humà qui va formular
la pregunta, l'error és humà
Avui dues històries
humanes. La primera, simpàtica i la
segona, patètica.
Fa més o menys un any que Juan Manuel de Prada presenta a Intereconomía el programa cultural Lágrimas en la lluvia, títol manllevat del famós monòleg final de Blade Runner. Doncs bé, l'altre dia, quan tocava acomiadar-se, De Prada va anunciar-nos que es casarà en breu amb la seva companya de programa, María Cárcaba, que era al seu costat, somrient i feliç, en el moment que el seu promès ens comunicava el feliç compromís. Dues frases memorables. “Els grassos també tenim les nostres oportunitats en la vida.” Efectivament, posats de costat, De Prada en fa dos com la seva promesa. I abans de deixar-nos amb l'emissió d'El hombre tranquilo, la sensacional pel·lícula de John Ford, De Prada ens va advertir: “No se la perdin. Si ho fan, no lamentin després el desert de la intel·ligència i del bon gust en què s'ha convertit la televisió.” Caram, això deu voler dir que la seva emissora és un oasi per al nàufrag assedegat de bona televisió, oi? Molta felicitat per a la nova parella!
La segona història és aquesta pregunta que van fer a un concursant de Mujeres y hombres y viceversa en una entrevista al web de Tele 5. “Preferiries un fill negre, català o homosexual?”, li van etzibar. I el noi va estar bé: “Sempre que ell i jo fóssim feliços, tot m'estaria bé.” Una estona després, Tele 5 va despenjar la pregunta i va atribuir-la a “un error humà”. Sí, és clar, és inqüestionable: si va ser un humà qui va formular-la, l'error és humà.
