‘Basquitis'

Si en parlem poc, perquè en parlem poc i, si en parlem massa, perquè ho fem a deshora. Això deuen pensar a TV3 en relació amb l'adéu a les armes d'ETA. Deixant de banda la qüestionable decisió de mantenir la festa de la Masia del Barça per TV3 i emplaçar els espectadors al 3/24 i d'emetre l'especial l'endemà, el divendres a la nit –molt extens, amb connexions, taules d'experts i entrevistes–, amb el conseqüent sacrifici d'audiència (5,4%), i que dilluns hi van tornar amb l'Àgora des de Bilbao i que el 30 minuts va tractar del tema des de la memòria històrica... amb aquest cop d'ull global, TV3 ha fet el servei que no ha fet TVE, en un trist paper. Els primers canals, per més que hi hagi els 24 hores, continuen sent la referència, la primera opció de zàping per al públic massiu. I la televisió espanyola que paguem tots no ha programat res més del que hi ha en la graella per cobrir de manera especial la notícia més important a l'Estat almenys des de l'11-M. I en aquest aspecte, Jordi Évole els ha passat la mà per la cara, a tots plegats. Évole és l'Albert Om dels polítics: genera la mateixa empatia entre gent amb càrrec i la del carrer. Reiniciando Euskadi demostra que Évole no és un periodista oportunista, sinó oportú. I, si Évole amb tres dies va muntar un treball d'urgència amb pluralitat de veus, per què 30 minuts no hi va enviar un equip? Sense desmerèixer el treball que van oferir diumenge: un treball retrospectiu i feina d'arxiu –que els periodistes enllestim amb setmanes de previsió quan s'olora la notícia–, però complementari en aquesta setmana temàtica basca.