Posa-hi un cuiner

A TV3 sempre han tingut una fixació per a la cuina. I no ho diem en sentit negatiu. Ha estat des dels inicis una aposta permanent, inamovible de la graella amb espais diaris com ara Cuines, que tot i ser un receptari cada setmana és diferent. De fet, molts programes s'han reinventat amb el maridatge de la cuina. Perquè un cuiner, especialment aquests amb estrella, és un gran comunicador, i et resol una secció d'un magazín, un reportatge de 24 hores d'un personatge o una entrevista en profunditat.

En aquesta fase de reinventar-se cada nova temporada –que és la màxima de tots els programes de totes les teles del món cada nou curs– hi ha Caçadors de bolets. Rovellons, llenegues, potes de rata o pinetells han passat sempre del cistell a la cassola –la preparació del plat sempre posava punt final a cada edició–, però en aquesta vuitena temporada el programa ha volgut que el cuiner s'embrutís també pels marges. I sí, el cuiner ha fet el paper de comunicador que se li pressuposa: la Ruscalleda i els seus esglais de satisfacció, per exemple. Fer anar el famós al bosc té el seu atractiu per a l'audiència, però m'agrada més quan Caçadors de bolets torna als orígens. Així, va ser molt més natural i espontani veure les cuineres de Sils –una representació del col·lectiu– grimpant per la muntanya, ara ajupint-se, ara recordant una anècdota. És el valor de la proximitat, el de la mestressa de casa que durant tants anys ha estat dipositària dels fonaments d'aquesta cuina catalana moderna.