El zàping
El sandvitx de l'humor
Potser és més una estratègia de futur que una aposta de present
L'humor és necessari a la tele, però a vegades no cal: per mimetisme i perquè la fórmula, en concepte, s'està fent des de fa gairebé tretze anys, des de l'època d'El informa (1998-2002) quan Tele 5 no estava tan salvamitzada. Poden canviar els presentadors –més actors i humoristes que periodistes– i rellevar els guionistes amb més o menys enginy, però les cadenes no poden passar sense el sandvitx humorístic, aquell noticiari de fer broma, de per riure, que entreté l'espectador després de les notícies i abans de la sèrie de les deu de la nit.
En els cinc programes emesos fins ara, Las noticias de las 2 o com els agrada sintetitzar (i allargar) a la tele, amb sigles i amb subtítol, LNDL2. Más allá del rigor, aquest desinformatiu de Cuatro amb producció d'El Terrat ja ha ensenyat totes les cartes: les desconstruccions de personatges que fa David Fernández, la sintonia-química-rivalitat excessivament guionitzada i sense alternativa a la improvisació del duet femení de presentadores –Ana Morgade i Silvia Abril– les portades de diaris de mentida... i tot i que s'agraeix que no inclogui el reportatge de carrer, sense aquesta sortida a l'exterior, el programa es ressent d'un enllaunament que no dóna la sensació de directe, de vivacitat. Ni la visita de Buenafuente, dilluns, va millorar les expectatives d'un programa que sembla que sigui un pilot en construcció i que potser és més una estratègia de futur –Buenafuente està obert a tothom en el seu retorn–que una aposta de present.
