Comunicació

la crònica

Coses de la memòria i El Punt

Parlava amb en Joan Fornells dels primers dies del Punt Diari, quan miràvem de fer quadrar els números, de coordinar esforços, d'ordenar les idees. No és fàcil rememorar el que va passar fa trenta anys. Estic mirant d'escriure una petita història del naixement d'aquest nostre estimat diari i m'agrada contrastar els records. No n'hi ha pas prou amb els pocs papers que, com un arqueòleg de pega, miro de trobar entre les runes dels vells arxius propis i de companys del primer moment.

Rememoràvem un viatge a Montélimar, on havíem de veure el material de composició d'un diari prou interessant, que feia 16 edicions diàries per a una població d'uns cinc-cents mil habitants. Al cap i a la fi, nosaltres pensàvem en un diari amb edicions locals, potser menys ambiciós, però que podia aprendre alguna cosa d'aquella gent. Quan ha sortit el nom de Montélimar, en Fornells ha reconegut que ja havia ben oblidat el nom de la ciutat. Jo m'he sorprès perquè, en el meu record, havíem anat a França només en Just i jo, convidats per la casa que fabricava la maquinària. Veia com el cotxe d'en Just avançava rabent sota la pluja per les autopistes franceses, mirant de no perdre de vista el vehicle dels representants de la marca, que ens precedia. Hi penso encara i no recordo la presència d'en Joan, que devia venir al seient del darrere. Ell, en canvi recordava el viatge i el camí, sense problemes.

Llavors m'he vist salvat. Una de les coses que voldria esbrinar i que no he sabut fer per internet és el nom del diari que visitàrem (em penso que el diari no era de Montélimar, sinó de Valence, que és ben a prop; però a Valence n'editen més d'un...). M'estalviaria un viatge o unes trucades oneroses per un detall petit. Però en Joan tampoc no n'ha sabut conservar el nom a la memòria. Sé que en vaig dur una col·lec-ció de totes les edicions del mateix dia que hi anàrem, però devia quedar al diari i es devia perdre en algun trasllat. Finalment, era un gruix de diaris vells, sense cap significat especial per a qualsevol altre.

De fet, per a en Fornells, és lògic que aquella visita s'hagi difuminat en el temps, ja que no compràrem pas les màquines que ens ensenyaren, sinó que ens decidírem per les IBM que veiérem unes setmanes més tard al Diari de Mallorca. De les de Mallorca prou se'n recorda, amb molts més detalls que jo mateix. El cervell en sap un niu, de discriminar el que conserva i el que oblida.

Al final, en Joan em diu:

–Ara, el que sí et puc dir és el que ens varen donar per sopar: primer, una plata de formatges francesos, amb torradetes, exquisits; de segon un filet de bou extraordinari...

Entesos. Ja vaig veient que no serà fàcil aquesta història que vaig escrivint. Trenta anys són trenta anys, per tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.