Ah! L'oïda absoluta

Avui, dos estímuls galdosos i una perla discreta que els compensa. Comencem per l'última gala de Gran hermano –que aquest any tinc una mica deixat de la mà de déu però que de tant en tant hi ensopego– en què Mercedes Milà va fer una virtuosa cerimònia d'aparellament amb el concursant Cristian, acabat d'expulsar. Li va preguntar com tenia el paquet, el va obligar a masegar-li les mamelles, se li va insinuar tant com va poder i per rematar la jugada es va aixecar les faldilles i li va ensenyar el cul. La posició de la càmera, ai las, ens va impedir gaudir a nosaltres també amb tots els ets i uts del majestuós pandero de la Milà. Esperem que repeteixi aviat i que llavors no ens neguin la seva visió. Sensacional! I a El hormiguero ha reaparegut un rostre del passat, Krispín Clander, caducada creació de Florentino Fernández quan estava al Missisipi de Pepe Navarro. Home, ja està bé això de les sinergies entre amics –Flo treballa ara a Neox, emissora filial d'Antena 3–, però segons quines exhumacions no crec que siguin necessàries. I mai em cansaria de veure Òpera en texans, un dels millors programes del moment. En l'última edició, Ramon Gener ens va parlar de Les noces de Figaro, de Mozart, i ens va presentar el baríton Tomàs Maxé per explicar-nos el concepte oïda absoluta, que atorga a qui la posseeix –el mateix Mozart entre ells– la capacitat d'identificar immediatament qualsevol so que escolti amb una nota musical. Així, el xoc entre una ampolla de Torres i una de rom Pujol no és un simple dring sinó un fa. Oh, quina meravella!