El zàping
De serveis mínims i zombis
La tele pública fa el mínim del servei públic que té encomanat
On s'exemplifica més la protesta, el trencament de la rutina i de la quotidianitat que defineix una vaga general és a la televisió pública. TV3 va començar el 29-M amb un concert de Maria del Mar Bonet, un recital que tant podria servir per a la nit de Sant Esteve al 33 o per a la tarda del dilluns de Pasqua. Però va servir per començar una jornada en què la televisió pública fa el mínim del servei públic que té encomanat i la tele privada es reivindica com l'alternativa i l'única capaç de satisfer les necessitats informatives de l'espectador més enllà d'un Telenotícies. Es vol tertúlia, es vol debat i valoracions, es vol opinió però sobretot es vol directe, l'essència de l'actualitat. Per fer compatible el dret de vaga del treballador amb el dret a la informació de tot ciutadà, es pacta una graella diferent, enllaunada en la seva gran majoria. La cadena catalana va optar per manifestar en aquesta programació de mínims els espais que la defineixen i que l'han fet un referent: És a dir, 30 minuts, 30 minuts, 30 minuts, 30 minuts [tots relacionats amb qüestions econòmiques; no repetiran treballs sobre frivolitats], un parell de Sense ficció i això sí, La Riera en horari estel·lar.
El 29-M va ser també el final de The Walking Dead a La Sexta, una sèrie que, amb True Blood, ha sabut convertir els zombis i vampirs –tradicionalment adolescents– en aptes i molt recomanables per a adults amb trames que incorporen narratives del drama i amb les contradiccions de l'ésser humà i els seus dilemes modals.
