Xous de jurat

El Número uno –18,3% d'audiència contra KMM (16,2%) i GH (15,3%)– també juga al xou del jurat, com tots els concursos de talents. La crítica és “superconstructiva” i, amb alguns participants més que amb altres, van amb molta cura i delicadesa, gairebé tractant-los amb cotó fluix. És un valor en positiu que vol marcar la diferència i que s'adequa a l'època que vivim: prou difícil és tot perquè contribuïm a la destrucció. El reconeixement a l'experiència –que ara més que mai es penalitza en moltes empreses– es posa també en valor amb l'avi Alberto, guanyador del festival de Benidorm, coetani de Julio Iglesias. Sap que no serà el triomfador final, però ja ha triomfat amb els minuts setmanals que té en l'aparador públic. Si no fos la cadena enemiga, acabaria a Qué tiempo tan feliz amb la Campos. Però no ens deixem enlluernar per aquest càsting i jurat tan (de forma maquiavèl·lica) ben trobat –és Gestmusic–. El jurat no és fiscalitzador però també sap fer i ha de fer el pallasso. Bustamante fa l'acudit verd i és l'enginyós de la classe; Ana Torroja és la professora comprensiva i Sergio Dalma, l'inflexible que no para de vindicar les bondats del concurs. Natalia és la que plora, riu, canta i diu paraulotes, a la mexicana. I Miguel Bosé, amb mirada absent i que recorda cada cop més Jack Nicholson a El resplandor, se sap escoltat i un estadi superior. En el xou de dilluns, li van haver de portar un pastís d'aniversari. Calia? Calla, que era perquè Meritxell, després d'haver-la humiliat per haver ensordit el plató amb Purple rain, li fes el numeret xiuxiuejant a l'estil Marilyn Monroe.