La mirada
Penals i De Funès
Ja no es porten aquestes tardes de cine amb flaire de la infància
Feia temps que no veia una realització televisiva tan lamentable com la del partit entre el Barça i el Milan de dimarts. No sé si va ser culpa de TVE, de la Champions o vés a saber de qui, però el cas és que la inutilitat demostrada em va fer pujar els colors a la cara. Perquè, a veure, on s'és vist que a un equip –sigui el Barça o qualsevol altre– li xiulin dos penals a favor en 45 minuts i les repeticions siguin tan garrepes. Flagrant va ser el cas del segon penal –el més discutible–, ja que van fer una sola repetició i la van tallar a la meitat, just quan Puyol xoca amb Nesta i Busquets cau dins l'àrea. Home, no sé si van considerar que la repetició no era necessària, si la posició de la càmera no aclaria els dubtes o si no valia la pena buscar brega. Tampoc sé si va ser premeditat o accidental, però sigui com sigui em va semblar un autèntic escàndol.
Gran notícia a les tardes de TV3 amb el cicle dedicat al gran Louis de Funès. M'agrada molt una iniciativa d'aquest tipus, que atempta a la línia de flotació de la correcció política que ens està podrint des de fa anys. Programar avui dia l'humor histèric i de broc gros de Louis de Funès és anar contra corrent, contra la moda de la profilaxi humorística que ens assota. Contra el monòleg bavós i envasat al buit d'El club de la comèdia i els seus succedanis, aquí teniu Fantomas i Oscar, una maleta, dues maletes, tres maletes (no us la perdeu avui a la tarda). Ja no es porten aquestes tardes de cine amb flaire dels temps de la infància. Sensacional!
