El zàping
El gag de l'entrevista
Més que un dilema de l'entreteniment, n'és un dels mals
Fer riure el convidat o fer riure l'espectador? Divertir-se al plató o divertir els del sofà? Més que un dilema de l'entreteniment televisiu, n'és un dels mals. I podríem culpar-ne les entrevistes de promoció a actors i cantants; aquests arranjaments convinguts, en benefici de la indústria de l'espectacle. Kristen Stewart i Charlize Theron van demostrar, al pati de l'escola d'Antena 3 que és El Hormiguero, dues maneres de viure la promoció. Theron, molt més professional, predisposada a les floretes de Motos, i pronunciant quatre coses en castellà, que això sempre desperta els aplaudiments del públic. A Kristen Stewart, en canvi, se la notava incòmoda, vergonyosa, deixant el pes de l'aparició –anècdotes, frases amb picardia, curiositats, l'habitual en aquests casos– a Theron. I la pregunta és: el xou convingut entreté l'espectador o arriba un moment que l'impost publicitari esgota i la visita dels americans ja no sorprèn?
Buenafuente va ser el pioner d'aquest estil d'entrevista bromista. El límit es va veure en el seu retorn a Antena 3, quan se'n va anar amb Corbacho i Beto a Londres per plantar-se ni cinc minuts davant d'Ewan McGregor. D'acord que hi ha d'haver-hi enginy i cert surrealisme –en el cas de McGregor la intenció precisament era la paròdia de les entrevistes de promoció?–, però tots els showmans han acabat pervertint el que era una conversa amable, amb cert valor pel que s'explica, i convertint-lo en un gag que vol divertir però que acaba cansant.
