Humor de crispetes

Corbacho és fidel a una manera d'entendre l'humor. És el segell d'El Terrat, la factoria d'Andreu Buenafuente que té l'acudit, el gag, la broma, la ironia, en el seu codi genètic. I amb Palomitas (Tele 5, dimarts a la nit) Corbacho ha volgut ressuscitar Homo Zapping (2003-2005) el programa de paròdia televisiva d'Antena 3 i que no va agradar gaire a vaques sagrades del mitjà com María Teresa Campos, crítica per la imitació que en feia Yolanda Ramos. Perquè després diguin dels polítics de Polònia o els esportistes de Crackòvia. Els de la tele són els que tenen la pell més fina. En qualsevol cas, Corbacho ha buscat els patrons de fa set anys i n'ha fet un vestit a mida per a Tele 5 que, un cop passada l'etapa matrimonial amb José Luis Moreno, li faltava un espai de riures enllaunats. Palomitas és un concepte senzill: esquetxos que parodien i versionen referents cinematogràfics o televisius. També recupera personatges d'Homo Zapping com Cayetana Guillén Cuervo en la persona de Sílvia Abril o de nous com Pocoyó o Bob Spoiler. Palomitas, però, en comptes de modernitzar Homo Zapping, l'envelleix, en part perquè no està subjecte a l'actualitat; són gags que no caduquen però que tampoc tenen la frescor, per exemple, d'una frase divertida del Twitter. Els cameos (hi hem vist Arturo Valls, Jordi Ríos o Fermí Fernández) no donen al·licient; són les cares de sempre. Palomitas és decebedora: els gags eren previsibles, acudits dolents de quan podem jugar a les pel·lícules un diumenge a la tarda avorrits. O és que la gràcia era riure dels acudits dolents?