Connexions ‘APM?'

El moviment dels “indignats” és la nova munició amb què el canal Intereconomía dispara aquests dies des del front, en aquest periodisme de guerrilles que practica impunement. I escrivim en cursiva periodisme perquè fer d'agitadors intel·lectuals, d'altaveu, no és exercir l'ofici. Els catalans ens hem acostumat a fer pell morta dels insults i a convertir els atacs en gags; l'APM? ha fet molt per la nostra salut mental. I de ben segur que l'APM? inclourà la connexió que dijous a la nit la tertúlia estel·lar, El gato al agua, va fer amb la plaça Catalunya de Barcelona. No semblava una connexió, semblava la paròdia de la connexió. La reportera, amb molt d'ímpetu, feia una narració marcada per les directrius conspiratives del canal, però l'estrella era l'estudiant d'econòmiques que tenia al costat, exemplificant així el perfil oposat al jove que es concentrava uns metres enllà. Camisa blanca impol·luta i jersei groc enrotllat al coll; com si sortís d'un anunci electoral del PP o del campus de San Pablo CEU. Recordava el personatge del pijo que Bruno Oro excel·lia a Vinagre, de TV3. El discurs és una perla –El olor a porro es brutal– però deixant de banda el que diu hi ha les formes; se li escapa el riure, mira el públic com un actor que ha fet una gracieta a l'auditori. D'aquí vénen les insinuacions que era un muntatge, tal com cridaven els “indignats”. La noia va tornar la connexió adduint que la increpaven. Exagerats com ningú i argumentant també que no podien treballar, a la Plaza del Sol de Madrid el reporter d'Intereconomía s'havia posat armilla, no fos cas que comencés una guerra civil.