Comunicació

El zàping

L'estrella no és la cançó

Per què mai l'estiu el canta un grup de la terra que promociona?

Devien ser els anys noranta quan un anunci que promocionava un cotxe –ara no recordem quin, diria que un Golf– va fer fortuna, no tant per la història –una parella discutia però acabava amb un petó– sinó per la música que l'acompanyava. Va ser llavors que es van comercialitzar diversos recopilatoris sota l'epígraf de la millor música dels anuncis. En la llista hi havia clàssics que gràcies a la publicitat vivien una segona joventut i temes desapercebuts a les ràdios i que gràcies a un espot de cola o d'un banc havien aconseguit el ressò popular. A partir d'aquí la relació dels músics amb la publicitat ha estat, més que la d'un matrimoni fet per interès, la d'una parella que s'ha conegut, s'ha agradat i els va la mar de bé junts. També hi ha l'efecte de la descoberta: músics que no tenien cabuda a les radiofórmules populars han trobat en un anunci de gas, per exemple, la seva plataforma. És aquí on vam descobrir Josh Rouse cantant Quiet town. També passa cada estiu amb l'espot mediterrani d'Estrella Damm. Gràcies a cantar la banda sonora d'una història d'amor en un entorn idíl·lic que cada any és el mateix però que cada any és una mica menys sorprenent, esdevenen els cantants de l'estiu; una versió progre de George Dann. Va passar amb Billie and The Vision i el seu Summercat (encara taral·lejo el Tonight, tonight...) i l'Applejack de The Triangles. Enguany és Herman Düne amb I wish that I could see you soon. Bonica, sí, però melangiosa; no fa festa major. L'estrella no és la cançó. I per què mai l'estiu el canta un grup de la terra que promociona?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.