Els límits de l'humor

Millor riure que plorar. Sempre. I com que s'ha de poder parlar de tot, Banda ampla, de TV3, va reunir dijous a la nit ciutadans i professionals en l'art de fer riure per parlar de si l'humor ha de tenir límits. Va ser un debat seriós –l'humor ho és– amb alguns moments de distensió, però lluny del hi hi ha ha. Des que Polònia va irrompre a la vida televisiva, i ha esdevingut una referència del gènere, el debat dels límits ha estat i és recurrent; fins i tot repetitiu. Els periodistes el tornem a treure sempre que hi ha polèmica. I la polèmica la provoca molt sovint la religió. I, òbviament, va sortir a Banda ampla, quan un participant del públic, catòlic, va criticar el tracte que el programa dóna a Benet XVI. Toni Soler, present al plató, va contestar el que diu sempre: el programa fa broma del poder, sigui polític o sigui religiós. I qui diu catòlics, diu també musulmans. Óscar Perezdolz, d'El Jueves, va recordar que havien rebut amenaces si caricaturitzaven Mahoma a la portada. Abans, Perezdolz havia insistit en un aspecte interessant. Sempre ens fixem en el contingut, en el que fa l'emissor i a fer llistes del que és o no és ofensiu; potser ens hem de fixar en el receptor. Qui posa el límit és qui ho mira. En aquest sentit, la temàtica no s'hauria de condicionar. Un dels participants, en cadira de rodes, va destacar que es pugui fer humor de les discapacitats i va esmentar la sordesa o la ceguesa. Al llarg de la nit hi va haver frases que van fer fortuna, ja escoltades i llegides, però que repetirem de nou: “L'humor ens apropa més a la llibertat” i el que es diu a El nom de la rosa: poder riure és perdre la por.