Concursos, rebrot d'estiu

Ja fa uns quants dies que l'estiu ha arribat a la tele; i no només per l'anunci d'Estrella Damm, o el de la fragància Light Blue de Dolce&Gabanna, ni perquè surtin més biquinis a la tele –sense comptar les participants de Supervivientes de Tele 5–. És estiu a la tele no tant per les reposicions de Plats bruts, de Nip/Tuck o de Sexo en Nueva York –més d'un cop hem pensat en les reposicions no en negatiu sinó com una segona oportunitat per ser feliç; de reconciliació amb la tele–. És estiu a la tele perquè els concursos dominen les nits. Els jocs d'estiu solen premiar, més que els coneixements enciclopèdics o intel·lectuals, les habilitats i la cultura bàsica. Aquesta setmana se n'han estrenat dos i un tercer, La Partida de TV3, ha tornat a la graella. Pel que fa a una de les novetats, a Uno para ganar de Cuatro, el concursant ha de superar proves amb galetes, clips, culleres, caramels... reptes amb què es posa a prova l'equilibri, la rapidesa, la sang freda. Els jocs d'Uno para ganar són una modernització dels jocs de cucanya de les colònies infantils traslladades en un plató. Satisfeta la curiositat inicial de l'espectador per saber si el concursant ho aconsegueix o no –ha practicat a casa– el problema és l'excés de proves per una hora i mitja. Tot i que per trencar la monotonia s'insereixen vídeos casolans dels assajos, no hi ha interès per veure'n una segona entrega. El concurs es basa en la repetició de proves però en aquest cas li anirà a la contra. I tot i la insistència de provar-ho a casa –l'esquer que utilitzen molts concursos– Jesús Vázquez no em va convèncer d'agafar una Oreo i fer-la moure per tota la cara; feia massa calor.