TVE i les llengües

Cap idioma s'ha de deixar morir. Ho deia la Catherine Blanch Nöel, una mexicana que parla francès i català i una de les protagonistes de Linguàrium de La 2. Si el programa, que és diari, els ha passat desapercebut, és lògic. No només perquè La 2 és un canal que busques conscientment i perquè quarts de vuit del vespre no és un horari de màxim consum televisiu. Sinó sobretot perquè Linguàrium no arriba a programa: és un miniespai, un parell de vídeos de quatre minuts i mig cadascun. Però en qüestions de llengua, com és el cas, la brevetat és un valor afegit. Linguàrium esperes trobar-te'l al 33, per exemple, o als migdies del cap de setmana a TV3. A l'estil d'aquella sèrie, ideada per Ramon Solsona, en què estrangers residents a Catalunya parlaven en català, Tenim paraula (2003). A Linguàrium, però, es va més enllà de la simple anècdota lingüística amb l'objectiu d'estimular l'ús del català. Els testimonis que hi apareixen exemplifiquen com el multilingüisme s'aplica en la vida quotidiana: hi ha el cas d'Andreas Keller, alemany que treballa a la farmàcia Catalunya on atén els clients en català, anglès, alemany o castellà i ara estudia francès. O la situació que viuen a casa els matrimonis mixtos. És la convivència (i la riquesa) dels idiomes. Un programa que TVE no hauria d'emetre com d'amagatotis a l'estiu i en el circuit català. Els exemples de Linguàrium desacreditarien moltes tertúlies sorolloses i farien més pedagogia a La 1. Tants programes que fan d'espanyols a l'estranger i d'estrangers que han trobat el paradís a Espanya, no estaria més recordar que tots ells no només s'expressen en un idioma únic.