‘El barco' va a la deriva

Un reality per definició ha de ser en directe, sense editatge, ni filtres; tot i que el realitzador –l'home que veu tots els punts de vista que li enfoquen les càmeres– sigui l'home més poderós en un xou tipus Gran hermano perquè decideix el que l'espectador ha de veure. Per això, quan s'estrena un reality gravat és una mica una estafa. Perquè el que acabes veient no és una pel·lícula en construcció, en desenvolupament constant –com sí que ho és Supervivientes–, sinó un muntatge amb un final concloent. Amb aquestes reticències vam veure El barco d'Antena 3, produït per Globomedia. La idea era basar-se en la sèrie del mateix nom –un intent fallit de ficció de misteri en alta mar que esdevenia ridícula i inversemblant– i muntar un concurs. Tots els participants diuen que necessiten un canvi d'aires i pensen que un capità que els tracti de vostè i sigui rude en el tracte i la disciplina d'un vaixell-escola els ajudarà. La tele ajuda des de fa anys a tenir cinc minuts de glòria. L'aventura no em va interessar gens. És més, la imatge inicial de dues noies vomitant era simptomàtica. Ni els concursants de perfil perfectament estudiat. Ni les proves ni la divisió entre els oficials i la tropa; els que mengen i dormen com si fossin en un iot i els que viuen l'experiència a galeres. Ni tan sols la trampa de la cadena d'estrenar el programa amb comptats talls publicitaris de menys d'un minut va funcionar: un 7,4% de quota a l'Estat. A Cuatro li acaben sortint millor aquestes xous gravats; sap maquillar millor les llacunes, mentre que Antena 3, des del mític Confianza ciega, no ha sabut fer un impacte similar.