Secrets de les telenovel·les

Hi havia una vegada una televisió d'un país petit que començava. I en aquells temps pioners en què tot estava per fer, qualsevol cosa que emetés la televisió del país petit agradava; era tot un èxit que amb el pas dels anys es recorda amb l'etiqueta de “mític” quan més aviat hauríem de dir “nostàlgic”. Li parlaven en la mateixa llengua i l'espectador, amb això, ja en tenia prou. Encara que la protagonista tingués de parla materna el portuguès i tornés a Rio de Janeiro després d'onze anys a la presó. Era Sonia Braga, la protagonista de Dancin' days, el serial brasiler que el 1986 provocava el mateix efecte a les sobretaules que ara té La Riera. Dancin' days deu ser, juntament amb L'esclava Isaura (1984), de les poques produccions llatinoamericanes que ha emès TV3. Per què recordem el passat? Per relacionar-lo amb el present. Segurament els sentiments són universals i les històries d'amor i passió, de desenganys, de fills perduts i retrobats, de traïcions, revenges i reconciliacions són iguals aquí que a Xangai, a Salvador de Bahia o a l'East End de Londres. El problema rau en el fet que la televisió ja no és petita, s'ha fet gran, i en el procés ha crescut amb els espectadors, instaurant una cultura de l'audiovisual, una manera de fer telenovel·les amb actors d'aquí, amb els paisatges i la gent d'aquí, amb problemes
i alegries properes. És per això que Secrets de Xangai passa sense pena ni glòria, encara que Barcelona serveixi d'aparador, i no atragui l'atenció del públic.