La mirada
De serps i formigues
El programa és una bestiesa absoluta però està ben fet
Un dels programes actuals que em generen més addicció, alhora que més inquietud, és sens dubte Frank de la jungla, de Cuatro. Ja el vam degustar la temporada anterior, però el retorn a la graella ha sigut explosiu. Es tracta de seguir les passes de Fran Cuesta, un aventurer convençut de ser el sòsia d'Indiana Jones, per la selva i assistir –per no dir patir en la seva pròpia carn– als seus encontres amb tota mena de bestioles, des de les més inofensives fins a les més letals. L'altre dia vam veure com el mossegava una serp presumptament verinosa i les tècniques que utilitzava per deslliurar-se dels efectes del verí. El programa és una bestiesa absoluta però està francament ben fet i transpira una insòlita immediatesa que li injecta una pàtina de veritat gens negligible. Caldria preguntar-se, és clar, per la versemblança de tot plegat, però el carisma d'en Frank i la seva espontaneïtat són innegables. Crec que és el primer reality –o similar– de Cuatro que aconsegueix interessar-me una mica.
I de Cuatro ha saltat El hormiguero per anar a petar a Antena 3. Va ser una estrena sonada. Pablo Motos va entrevistar Antonio Banderas, que està immers en la campanya promocional de La piel que habito. No gran cosa ha canviat. Motos segueix sent insuportable, un cas quasi clínic d'egolatria i poca gràcia. Però en fi, Banderas és un paio simpàtic i molt disposat –tant amb el reporter estrella com amb el becari més neòfit–, per tant s'ha de reconèixer que el xou va quedar bastant arregladet.
