El zàping
‘Terra baixa' mata el llop
El projecte va més enllà; vol fer patrimoni audiovisual
Un clàssic, encara que sigui popular, encara que sigui Guimerà, encara que es llegeixi a tots els instituts i el representin els grups de teatre amateurs d'arreu del país; un clàssic, a la tele, és sempre, un os difícil de mastegar. I Terra baixa tenia tots aquests avantatges però alhora inconvenients. TV3 va estrenar per la Diada l'adaptació audiovisual que Fausto Producciones ha realitzat d'una de les peces més conegudes de la dramatúrgia catalana. El projecte, però, va més enllà de la producció de telefilms: Terra baixa té la voluntat de fer patrimoni audiovisual, com la BBC fa amb Shakespeare o France 2, amb Molière.
Amb dubtes inicials, m'imaginava una Terra baixa similar a la pel·lícula que es va fer de La punyalada (1990), de Marià Vayreda, amb Christian Vadim fent d'Ibo. El resultat, però, va ser una actualització del clàssic. Amb una factura que recordava Pa negre i amb dues de les seves protagonistes –Marina Gatell com a Marta i Marina Comas com a Nuri– en els papers principals, Terra baixa va saber explicar una història sabuda amb un bon muntatge, una aposta pels exteriors –que sempre és d'agrair, tot i els moments propis d'anuncis d'aigües, com ara quan Manelic baixa de la muntanya– i interpretacions molt físiques que s'adaptaven al llenguatge audiovisual. I l'audiència va certificar el producte: Terra baixa va obtenir un 17,7% i va superar
el remake de Cheers de Tele 5 (12,7% i 16,2%). L'únic però va ser el so, deficient –hauríem necessitat subtítols– i amb una banda sonora gens apropiada.
