Comunicació

La mirada

Tita

Menció especial per a la gran Sílvia Tortosa com a baronessa

Ja m'ho diuen que a vegades peco d'il·lús, però fixa't tu que em pensava que La baronesa tindria la seva gràcia. Vull dir que malgrat els precedents d'aquest tipus de minisèries casposes sobre personatges presumptament rellevants de la societat política i civil espanyola (Alfonso de Borbón, Dona Juan, el prínceps d'Astúries, Raphael, la duquessa d'Alba, etc.) tenia l'esperança que aquest cop haurien fet quelcom diferent, alguna cosa que pogués donar de si, més enllà de quatre riallades burletes.

I les quatre riallades es van esdevenir, és clar. El primer motiu va ser la incomprensible perruca que van entaforar a la pobra Montse Guallar per interpretar la mare de Tita Cervera. Ningú de l'equip de maquillatge i perruqueria no es va adonar que allò no anava ni amb rodes. Més motius per a la hilaritat. Els diàlegs, tant els volgudament greus i dramàtics com els que incloïen dobles sentits o connotacions sexuals, no hi havia qui se'ls empassés. Les relacions amb Lex Barker i Espartaco Santoni, absolutament agafades amb pinces. I no parlem de l'aparició de Borja Thyssen i la seva esposa Blanca Cuesta. Tots plegats semblaven més uns estaquirots encarcarats i encotillats per voler ser a l'altura dels equilibris argumentals que els exigien, que no pas actors de debò. Menció especial per a la gran Sílvia Tortosa, que dóna vida a la baronessa dels últims anys amb la seva eterna barreja de distinció i fredor. Fa la sensació, però, d'estar igual de perduda i despistada que la resta dels actors. Quin serà el proper? Belén Esteban? Poden apostar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.