Comunicació

La mirada

‘Divendres' i ‘Els matins'

M'agraden els anuncis de promoció d'aquest any

Al principi Divendres em tirava bastant enrere. Al Xavi Coral se'l notava forçat i poc convincent en el seu nou registre i l'Espartac Peran posava una mica nerviós amb el seu tietisme exagerat. Tots dos repetien compulsivament “Hola, hola, què tal?” –al final ja ho van convertir en acudit recurrent– i geminaven totes les L sense venir a tomb de res. Em vaig començar a acostumar al programa gràcies a la secció de Berto Romero, en què criticava els crítics de televisió i tenia la gentilesa de referir-se sovint a aquesta humil columna i jo agraïa moltíssim la publicitat gratuïta. Van anar agafant el to, van anar deixant-se anar i cultivant la química entre ells dos. M'agraden els anuncis de promoció d'aquest any: tots dos asseguts a la terrassa d'un bar conversant de divertides foteses. Durant un temps van abusar una mica dels continguts polítics –els grans Cuyàs i Barbeta semblava que dormissin allà–, però ara sembla que ho han racionalitzat una mica. Les tertúlies són a vegades un pèl embafadores, però s'hi respira complicitat i bona capacitat d'entreteniment. Una bona proposta per a les primeres hores de la tarda. Apassionant discussió ahir a Els matins entre Toni Aira i Joan Carles Girauta, que afirmava, encès, que a Catalunya avui la llengua de prestigi és el català i que ja n'hi ha prou de repetir consignes nacionalistes. No tinc ni idea de què significa “llengua de prestigi”, però conec uns quants nacionalistes catalans que a casa parlen castellà i amb els amics també. Que a TV3 es parli majoritàriament en català em sembla del tot lògic, no?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.