El Punt del País Valencià informava fa ara deu anys sobre la vida dels més rics
Nou municipis valencians es trobaven aleshores entre els primers de l'Estat en la selecta classificació del nivell de renda familiar disponible
Un Dossier bastit per la periodista Empar Peiró informava al setmanari El Punt del País Valencià publicat el 20 de juliol de 2003 que nou municipis del País Valencià amb més de mil habitants, havien adquirit la categoria de “Nivell 9” en el rànquing d eles localitats més riques per l'índex de la renda familiar disponible per habitant establerta aleshores entre 12.500 i 13.500 euros.
Els pobles en qüestió eren l'Alcora, Orpesa, Benicàssim, l'Eliana, Godella, Rocafort, Sant Antoni de Benaixeve i Beniparrell. Així ho deia l'Anuari Econòmic editat pel servei d'estudis de La Caixa (actual Caixabanc) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Madrid.
Segons s'indicava al mateix estudi, també formaven part d'aquest selecte grup, tres municipis més d eles comarques de Castelló però no s'hi citaven perquè tenien menys de 1.000 habitants. En total doncs, eren onze, xifra que suposava un pas avant, ja que fins aleshores destacava en solitari Benicàssim amb un nivell inferior corresponent a un interval de renda entre 11.500 i 12.500 euros.
En el cantó oposat figuraven 23 municipis amb un nivell entre 6.400 i 7.300 euros que es concentraven tots en la demarcació de València. D'aquests, els que tenien més de 1.000 habitants eren Alcàntera de Xúquer, Antella, Barxeta, Benifairó d eles Valls, l'Ènova, Favara, Llutxent, Montesa, Quart de les Valls, Rafelguaraf i Sumacàrcer.
En conjunt, el nivell global del País Valencià de l'any 2003 se situava en el punt 6, entre 9.700 i 10.650 euros. Els municipis d ela demarcació de Castelló tenien una mitjana de nivell 7, els de València s'enquadraven en el nivell 6 i els d'Alacant en el nivell 5. La majoria de municipis estava per sota del nivell 5, allunyats dels que encapçalaven el rànquing dels rics.
Altres temes publicats
La publicació reproduïa una entrevista amb Dolors Pérez una diputada valenciana que en primer recompte s'havia quedat fora de les Corts però que finalment va poder renovar la seua acta de diputada, gràcies a la qual l'Entesa ampliava el seu grup parlamentari en perjuí del PSPV-PSOE.
La sobtada aparició dels Estatuts de la Fundació Joan Fuster, van descobrir ara fa 10 anys, una vegada més, les diferències que mantenien els responsables del llegat bibliogràfic, documental i artístic de l'assagista de Sueca a l'hora de complir la seua voluntat. Al menys així restava evident a la llum d'un reportatge publicat per la periodista Tere Rodríguez el 20 de juliol de 2003.
En el camp de la recerca, un professor de la Universitat de València Estudi General, presentava la primera tesi de futbol del País Valencià que defensava la necessària formació i l'educació dels futurs futbolistes professionals a les escoles esportives.
El periodista Enric Orts, informava sobre el començament del rodatge d'un ambiciós documental sobre la vida del pare Llidó, el religiós valencià desaparegut durant la repressió d ela dictadura de Pinochet a Xile, que havia de ser emés per Canal 9 durant la primavera del 2004 però que mai no es va saber ni com ni quan.
Completaven el número d'aquesta setmana les notícies sobre l'entrevista entre Camps i Aznar, el final de la carrera en el Pamesa del jugador Natxo Rodilla, el naixement de Roberta, el primer mamífer marí que va veure la llum a l'Oceanogràfic i com Canal9 va emetre la pel·lícula “De colores” en valencià en horari de màxima audiència, el mateix dia que al Balneari de Xulella la Cuina Amiga oferia un tast de Sebastià Romero del Restaurant La Sequieta.