Una blanenca, entre els deu finalistes del Planeta

La novel·la Con un par de alas, de l'escriptora blanenca Alba Saskia Rivas Molina, de 25 anys, va ser una de les deu obres finalistes del LXV Premi Planeta, que es va lliurar dissabte al Palau de Congressos de Catalunya, de Barcelona, i que va guanyar Dolores Redondo. Aquestes deu obres finalistes, la majoria presentades amb pseudònims, van ser seleccionades pel jurat entre les 552 presentades a aquesta edició, que representen una xifra rècord de participació per al guardó literari més ben dotat en espanyol. Alba Saskia Rivas Molina va presentar la novel·la amb el seu pseudònim literari, Hope (esperança), un terme que també forma part del seu blog de microrelats ( www.infinity-hope.com ) i dóna nom a l'associació que presideix en l'àmbit estatal per potenciar la investigació de la síndrome de Brown-Vialetto-van Laere, una rara malaltia neurodegenerativa.

Acabada de titular en secretariat per l'Institut Obert de Catalunya, Alba Saskia Rivas Molina va estudiar també un curs de prosa poètica a l'Ateneu Barcelonès, “com a hobby”. Aquesta autora novella afirma que va escriure Con un par de alas “en dues setmanes” i que la va lliurar “unes poques hores abans de la data límit” d'entrega d'originals.

“La protagonista de la novel·la es diu Lia, i explica la seva història de superació personal després d'un desengany amorós. Paral·lelament, la seva mare li va enviant unes cartes en què li explica el seu dia a dia. Perpètua és cega, però, lluny de deixar-se acovardir per la discapacitat, és la valentia personificada.” “És una novel·la molt sensorial i molt íntima”, explica l'escriptora blanenca, que és sorda des dels 13 anys. “M'agradaria injectar una bona dosi de motivació a la gent perquè lluitin pel que volen ser i per arribar on volen. D'aquest tema tracta la meva novel·la, encara sense editor, però lluitaré perquè deixi de ser així, i també d'aquest mateix tema tracta la meva vida: de lluitar, lluitar i lluitar.” L'autora explica que durant 90 dies el Grup Planeta té els drets de l'obra. “Toca encreuar els dits per si volen publicar el llibre de tota manera, però si no és així buscaré alguna altra editorial, encara que sigui petita: la satisfacció personal de fer el que t'apassiona no hi entén, de magnitud”, afirma.