cultura

Amor i ‘aliens' al Carmel

Carlos Martín Ferrera inicia el rodatge de l'adaptació al cinema de ‘L'any de la plaga', una novel·la de Marc Pastor

El productor el defineix com un film “d'aventures urbanes amb un toc de comèdia molt fresc”

“Necessito una apocalipsi o, com a mínim, unes vacances”, diu el protagonista a l'inici de L'any de la plaga. Segons el seu autor, Marc Pastor, aquesta novel·la parla de “les relacions de parella, que ja en si mateixes són complicades, i si hi posem una invasió d'extraterrestres pel mig, s'hi tornen molt més”. Entre aquestes dues dimensions aparentment tan distants, l'amor quotidià i una invasió d'aliens, se situa també l'adaptació cinematogràfica, que es comença a rodar a Barcelona dimecres vinent, segons explica el seu productor, David Matamoros.

Carlos Martín Ferrera (Zulo, Suspicious minds) serà el director d'aquesta coproducció de Catalunya amb Flandes i Mèxic. L'actor català Ivan Massagué, la italiana Miriam Giovanelli i la mexicana Ana Serradilla formen el triangle protagonista d'aquesta història, que es rodarà bàsicament al barri del Carmel, on s'ambienta la novel·la.

Segons David Matamoros, la pel·lícula “és una història d'amor protagonitzada per Víctor [Massagué], que es debat entre l'exparella, la Irene [Serradilla], i la nova noia que acaba de conèixer, la Dolors [Giovanelli]”. “Amb aquest triangle, ell ha de decidir per qui lluitarà, i la causa que el porta a fer aquest pas és una invasió mundial d'unes plantes que transformen les persones en éssers que no senten ni pateixen.”

El productor defineix L'any de la plaga com “una pel·lícula d'aventures urbanes amb un toc de comèdia molt fresc, que és una mica el retrat que fa Marc Pastor en el seu llibre”. “Hi inclou moltes de les referències que té de les pel·lícules de gènere i les combina d'una manera molt intel·ligent. La invasión de los ladrones de cuerpos es barreja amb pel·lícules dels setanta i els vuitanta.” Segons Marc Pastor, un altre referent important és Hijos de los hombres, d'Alfonso Cuarón: “És com un Hijos de los hombres al Carmel.”

Enllestida a la tardor

La pel·lícula es roda en castellà, i tindrà versió doblada al català. Disposa d'un pressupost d'1,8 milions d'euros, i rep finançament de TV3, l'ICEC i l'ICAA, així com ajuts de Flandes i Bèlgica. El repartiment inclou també Sílvia Abril, Canco Rodríguez, Natalia Sánchez, Maria Molins, Fermí Reixach, Amparo Moreno, Juanra Bonet, Héctor Jiménez, Eduard Alejandre i Brays Efe. David Matamoros calcula que estarà enllestida al setembre o a l'octubre.

Marc Pastor, que també ha treballat en el guió amb Miguel Ibáñez Monroy, explica: “Hi ha petits canvis d'acoblament de la narració de la novel·la, en primera persona, a la pel·lícula, però sobretot canvia el to. La novel·la és més un thriller i hi ha molta aventura, però aposta més per la comèdia.” Segons David Matamoros, serà “una pel·lícula molt diferent, perquè la gent s'ho pugui passar molt bé, amb moments emocionants i de riure; tot això és el rerefons fantàstic, però al final es tracta d'una pel·lícula de personatges”. El productor cita com a referents “moltes pel·lícules de Sundance en aquesta línia: Buscando un amigo para el fin del mundo, Perfect sense, de David Mackenzie...” I hi afegeix: “Entra de ple dins del gènere fantàstic, però en aquest nou registre que s'està imposant molt ara, que recupera elements del cinema realista i transforma situacions molt quotidianes en fantàstiques.”

David Matamoros creu que els espectadors que es poden interessar més per la pel·lícula són sobretot homes i dones d'entre 35 i 45 anys, perquè “hi ha referents especialment per a la gent que ha viscut la infantesa als vuitanta, però també n'hi ha d'altres que agradaran als mil·lennistes, que busquen un cinema més fresc, amb referències a la música, als còmics...” Marc Pastor la defineix com “una pel·lícula vuitantera”. “És universal, però també és de referents generacionals, sobretot dels anys setanta i vuitanta, i també pot enganxar la generació del mil·lenni pels actors.”

Influències dels vuitanta

L'autor de la novel·la hi destaca dues influències dels vuitanta: “La jungla de cristal i Indiana Jones i el temple maleït hi són presents. I La invasión de los ladrones de cuerpos és un referent immediat, tot i que era més explícit en la novel·la que en la pel·lícula, en què és un McGuffin, una excusa per explicar una història d'amor.”

David Matamoros és el responsable de Zentropa, delegació estatal d'aquesta productora danesa fundada a principis dels anys noranta per Lars von Trier i el seu productor, Peter Aalbæk Jensen. “Dinamarca és un país molt petit, i van començar a buscar talent per altres països –comenta–. Tenen dotze delegacions a tot el món, sobretot a Europa, i també una a la Xina. Del sud d'Europa estic jo; van optar per Barcelona en lloc de Madrid. Vam començar a treballar el 2009.”A més de Zentropa, la pel·lícula està produïda per NeoArt, la productora mexicana Cinema 266, la belga De Hofleveranciers i Doce Entertainment, mentre que la distribució va a càrrec de Filmax. L'equip tècnic està format per Miquel Prohens (director de fotografia), Eva Calviño (disseny de producció), Olga Rodal (figurinista), Elena Ruiz (muntadora), Agost Alustiza (so), Alba Pesas (maquillatge), Alba Guillén (perruqueria), Alfred Aventin (cap de producció) i efectes visuals de Zero SFX (Aleix Torrecillas). Els productors són Ángeles Hernández, Antonia Nava, Ingrid Fernández de Castro i David Matamoros, i coprodueixen Marco Antonio Salgado i Peter Rogiers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen