El castell de Peralada exposa el seu valuós fons fotogràfic

La biblioteca arxiu del castell de Peralada, dins el programa per divulgar la riquesa del seu fons bibliogràfic per mitjà d’exposicions anuals, inaugura demà (11 h) L’arxiu fotogràfic de ‘palaci’, una selecció de l’abundant material relacionat amb la fotografia que han col·leccionat els successius estadants del castell, o palaci, com s’hi referien els comtes en un català rudimentari quan no volien dir palacio. L’exposició, comissariada per l’arxivera i bibliotecària Inés Padrosa, permet resseguir l’evolució de la tècnica fotogràfica des de 1876 fins als anys seixanta del segle XX a través d’una completíssima col·lecció gestada per Antoni i, sobretot, Tomàs de Rocabertí, tan aficionats a aquell instrument llavors encara insòlit, que van esdevenir pioners dels cursos per correspondència, enviant els seus clixés a París perquè un professional els els tornés positivats i comentats.

L’anomenat Àlbum dels Comtes, que aplega les imatges obtingudes per aquest revelat a distància entre 1886 i 1893, és una de les peces més interessants de l’exposició, però ni de bon tros l’única en què val la pena entretenir-se. De fet, també formen part del fons del castell exemplars dels àlbums ja llegendaris de les Bellezas de Gerona, realitzat per Joan Martí Centellas el 1877, i el que el mecenes Josep Rubaudonadeu va encarregar entre 1888 i 1889 al fotògraf reusenc Josep M. Cañellas, que tenia estudi a París, per documentar tots els pobles de l’Empordà. La principal sorpresa, però, serà l’Àlbum de Gerona confeccionat entre 1880 i 1890 pel fotògraf Amis Unal, que a més de Girona també tenia establiment a Figueres. Es tracta, de fet, d’un autèntic descobriment, com ha pogut comprovar Inés Padrosa, que en adreçar-se a l’Arxiu Municipal de Girona, dipositari del fons de la família Unal, perquè l’ajudessin a datar el document, va adonar-se que l’exemplar de Peralada era únic, perquè ningú fins aquell moment tenia constància de la seva existència. L’estudi d’aquest àlbum ha servit, a més, per identificar una col·lecció de gravats sobre Girona de la mateixa època clarament inspirats en aquestes fotografies fins ara inèdites d’Unal.

L’exposició incorpora també càmeres dels segles XIX i XX, algunes procedents del Museu de la Tècnica de l’Empordà i de la Fundació Padrosa-Pierre de Figueres, i material fotogràfic divers, tant català com estranger, com ara negatius, plaques de vidre, plaques estereoscòpiques, clixés d’acetat, targetes postals i de visita, vistes òptiques i material efímer curiós, com els embolcalls que les cases comercials feien servir per embossar les imatges positivades. Molts d’aquests documents estan signats per alguns dels millors fotògrafs de l’època, com ara els Napoleón, Adolf Mas, Francesc Serra, Josep Brangulí, Pau Audouard o Josep M. Sagarra i Plana.

Pel que fa al fons del segle XX, enriquit amb les aportacions de Damià Mateu, del seu fill Miquel Mateu i de la família Suqué-Mateu, propietaris successius del castell, destaquen les fotografies que testimonien l’amistat de la família amb la reialesa, sobretot amb Alfons XIII, apassionat de l’automobilisme i que arribaria a ser accionista de l’empresa Hispano Suiza, fundada per Damià Mateu, i amb Salvador Dalí, que el 1966 seria convidat a llegir el pregó de la festa d’investidura dels Cavallers del Vi, que el pintor va honorar amb una magnífica arenga d’exaltació de les qualitats de l’aigua.

L’anterior exposició de la biblioteca de Peralada, dedicada al fons bibliogràfic relacionat amb Cervantes, que consta de prop de cinc mil volums i és una de les més importants en mans privades, ha estat visitada per 30.000 persones des de la seva inauguració, l’abril del 2016, fins al passat 1 de maig.