la crònica

Set mesos d'un intens epistolari electrònic

Excel·lent intervenció la que va fer dijous al Centre de Lectura de Reus el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, en la presentació de dos dels quatre llibres de Pere Anguera que publica pòstumament Rafael Dalmau Editors en la col·lecció La Creació dels Símbols Nacionals de Catalunya. Alcoberro va fer una exposició sintètica i brillant de la trajectòria d'Anguera, mort el 4 de gener, del qual va destacar la triple temàtica dels seus estudis: l'estudi de Reus i el Baix Camp («on va superar el localisme pur per inserir-lo en la dinàmica de la història catalana»); l'estudi del carlisme («la història de Catalunya sempre li'n serà deutora»), en especial el llibre Déu, rei i fam (1995), que va situar entre les deu primeres obres historiogràfiques de Catalunya, i l'estudi del Reus liberal envoltat per un entorn carlí, i que va esclatar en l'esplendorosa El general Prim. Biografía de un conspirador (2003). De la nova col·lecció, que s'insereix en els últims interessos d'Anguera d'estudiar els orígens del catalanisme des de la simbologia, Alcoberro va dir que lliga amb la millor tradició historiogràfica europea (la d'Eric Hobsbawm, que a L'invent de la tradició demostra que la faldilla dels homes escocesos és un invent del segle XIX i que, per tant, Mel Gibson no la va encertar a Braveheart) i que deixa clara la manca de por al tòpic que tenia Anguera quan estudiava els orígens de la barretina o de la senyera. Alcoberro va assegurar que el XIX és un segle clau per entendre la història del XX, tot i que a les universitats s'estudiï sobretot la història dels últims 70 anys: «Sempre dic als meus alumnes que abans de 1931 ja hi havia vida. I, a més, vida intel·ligent.» I Pere Anguera va contribuir, és clar, a revelar aquesta vida.

La intervenció del director del Museu d'Història de Catalunya va deslligar el nus que a molts assistents a l'acte se'ls havia fet a la gola durant la intervenció de l'editor Rafael Català, el qual va tornar a fer sentir la veu d'Anguera en la lectura de l'epistolari electrònic que va mantenir amb l'historiador i que va començar el 27 de maig de 2009, on l'historiador li donava el condol per la mort de la seva germana, li parlava de la pròpia mala salut i s'interessava pels prolegòmens de la publicació de La nacionalització de la sardana. Des de llavors, i fins al 3 de gener, en què Català visita Anguera hores abans de la seva mort i recull les últimes correccions d'Els segadors, com es crea un himne, l'epistolari exposa com Anguera va estar fins a l'últim moment pendent del procés editorial de les seves últimes obres i, sobretot, com va tenir fins a l'últim moment l'esperança de veure'n alguna de publicada: «Això és tenir una clara consciència de transcendència, de saber que allò és el teu llegat. I que, per tant, som immortals», va postil·lar Alcoberro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant