cultura

biografia

FERRAN AISA

L’home elèctric

A Google trobem nombroses entrades que afirmen que Nikola Tesla va ser inventor de la ràdio, la teoria electrodinàmica, l’electricitat alterna, el comandament a distància, els robots, els motors elèctrics, la bombeta, el radar, el microones... Tants que, com diu Charo González, autora d’aquesta biografia, és l’inventor més important de tots els temps, amb unes set-centes patents. Tesla va voler il·luminar la terra amb electricitat lliure, gratuïta i sense cables. Va buscar finançament de magnats com el banquer J.P. Morgan de Nova York, que se’l va treure de sobre al·ludint que Tesla estava boig en oferir-li un negoci sense benefici. Perquè Tesla treballava pel bé de la humanitat, creia que els seus invents servirien per millorar les condicions de vida dels ciutadans del món.

Charo González és periodista, narradora, dramaturga i novel·lista. En aquesta biografia novel·lada aconsegueix mantenir l’interès del lector amb la vida d’un personatge que, probablement, fins aleshores li era desconegut però que va ser un d’aquells científics que realment van canviar la vida de milions de persones.

Nikola Tesla va néixer el 9 de juliol del 1856 a Smijan, a l’antic imperi d’Àustria, actual Croàcia, i va morir el 7 de gener del 1943 a Nova York. Al llarg de la seva vida fou matemàtic, enginyer, però sobretot inventor. Va conèixer i va treballar amb Edison i amb Westinghouse. Va rebre premis i honors pels seus treballs i invents, però va morir oblidat i en la misèria. El seu gran somni era il·luminar el món i un dia va fer la prova. I va funcionar. Va col·locar a terra 200 làmpades incandescents, sense cables, accionà el transmissor connectat a un amplificador i es van encendre totes. El seu somni era possible, es podria captar l’electricitat que circulava lliure i a través d’una antena metàl·lica, un receptor i una presa de terra es podia transportar i fer-la arribar arreu d’una manera gratuïta.

El gran descobriment de Tesla fou el corrent altern, oposant-se al directe que promocionava Edison. En aquesta guerra per fer arribar l’energia elèctrica d’una manera eficaç als habitatges va vèncer l’altern. I avui encara és vigent.

El llibre de González està ben escrit i és molt interessant. Tot de detalls donen cos a la història. Per exemple, ens explica que l’inventor de la cadira elèctrica fou un dentista. Tesla, a més de físic, era filòsof marcat per una idea quàntica de la vida, visionari de ciència-ficció i fins i tot utopista. A més de l’electricitat, va parlar del futur, de la dona, d’eliminar la fam, de la reforestació, de l’aigua... Va pronosticar que al segle XXI els robots ocuparien el lloc que ocupava l’esclau a la civilització antiga i, fins i tot, va somiar amb les màquines pensants. Tot perquè l’ésser humà pogués dedicar-se a gaudir del plaer de viure. Charo González ha traçat una bona història, molt ben narrada, de la qual val la pena gaudir sota un bon llum elèctric, com a homenatge al gran Tesla.

NIKOLA TESLA El hombre que inventó el siglo XX
Charo González Casas
Editorial: Obelisco Rubí, 2018 Pàgines: 197 Preu: 12 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Albert S. Ruddy, productor d’‘El Padrí’

ARTS EN VIU

El TNC aposta per la Sala Gran amb el musical ‘Ànima’, amb 24 intèrprets

BARCELONA
Cultura

Més de 5.500 fòssils de la col·lecció d’un metge del Pallars al museu de la Conca de Dellà

Isona

El Teatre Municipal acomiada la temporada

GIRONA

La Fira Argillà d’Argentona sorprèn amb el cartell de Mariscal

Argentona
música

La Fireluche publica un disc gravat en directe a La Planeta fa 20 anys

girona
art

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes diposita obres d’art al MNAC

barcelona
Joan Colomo
El músic de Sant Celoni publica ‘Tecno-realista’

“Em calia cantar contra Elon Musk i el tecno-optimisme”

Barcelona
art

L’equip de comissàries de ‘Miró-Picasso’ i el crític d’art Eudald Camps, Premis GAC

barcelona