Mulero desencadenat
El realitzador gironí Ivan Mulero acaba de rodar un nou treball protagonitzat per Macarena Gómez, que es pot convertir en sèrie
Destacar en el panorama audiovisual resulta complicat. Només amb la combinació de talent i perseverança un pot fer-se un lloc avui dia en aquest sector tan competitiu. Encara que, com afirma Ivan Mulero, no fan falta tantes coses “sinó les ganes!” I d’això en va més que sobrat, aquest gironí que ja porta rodats més d’una dotzena de curtmetratges i videoclips, amb un bon grapat de premis que valoren la seva feina. Ara acaba de rodar Camisa de fuerza, el seu curt més ambiciós, que, si tot va bé, podria convertir-se en sèrie. I, és clar, confirmaria Mulero com un realitzador a qui caldrà seguir les passes.
Protagonitzat per Macarena Gómez, Octavi Pujades, Tanya Quesada i Júlia Creus, Camisa de fuerza és un salt endavant en la seva fulgurant carrera com a director de curtmetratges i una nova adaptació d’una novel·la gràfica d’El Torres, guionista de còmics de renom internacional que treballa als Estats Units i que també firma el guió. Rodat a l’Hospital del Tòrax (Parc Audiovisual de Catalunya), on han filmat J.A. Bayona, Paco Cabezas i Jaume Balagueró, actualment està en fase de postproducció. Argumentalment, gira al voltant d’una història clàssica de terror protagonitzada per dos germans (un noi i una noia que es diuen Àlex) que, per causes terribles, es veuen separats i endinsa l’espectador en els abismes insondables de la bogeria.
Abans d’això, Ivan Mulero, que prové del camp del disseny gràfic i s’ha format a l’Escola de Cinema de Barcelona, portava acreditada una fulgurant carrera en el terreny del curtmetratge, amb obres destacades com ara Orión, finalista i menció d’honor al CUFF de Filadèlfia i menció especial del jurat al certamen de curts Japón/España organitzat pel Departament de Cultura del Japó. “És un drama fantàstic molt autobiogràfic i un dels treballs més rodons que he fet. Hi tracto el tabú de la mort de forma metafòrica fent paral·lelismes de com s’imagina un nen la mort del seu avi a través d’una lluita de guerrers samurais. Molta la gent que em diu que li toca la fibra perquè s’hi sent identificada”, declara Mulero.
Anteriorment, també va transcendir el seu treball fet a Hoy me ha pasado algo muy bestia (2017), adaptació d’un còmic d’un superheroi urbà amb guió d’El Torres, basat en la novel·la homònima de Daniel Estorach, que va resultar premiat a l’IFF de Marbella. És segurament el curt que ha obert més portes a aquest jove cineasta nascut a Sant Joan de les Abadesses i que recentment ha obtingut el premi Ten Outstanding Young Persons (TOYP) en la categoria de cultura que atorga la Jove Cambra Internacional (JCI).
Apostar per la creació
“Només em queda rodar a Girona. El meu somni és fer un film ambientat a la ciutat i, per què no, de superherois, que ja tinc pensat”, declara Ivan Mulero. Però, amb la mateixa franquesa, critica que ho veu complicat, perquè no entén que costi tant rodar-hi “si no ets una productora nord-americana com ara HBO o coreana”, ironitza. Aposta perquè Girona, “on hi ha molt talent”, impulsi equipaments com el centre de creació madrileny Matadero, que ofereix espais per poder rodar, ballar, tocar música, pintura, etc. “Cal apostar més per la creació!”, remarca. “Participo en tots els concursos de filmació en 24 hores i comprovo l’alt nivell que hi ha.” Ho diu ell, que ja ha guanyat dos edicions de l’Acocoexprés i el Just for Floweres 2017.
Cinematogràficament, es considera “fill dels noranta” i s’emmiralla en el venerat Robert Rodriguez, “per artesanal i pioner del cinema digital”, i reivindica Luc Besson, “que ha fet tant pel cine d’acció europeu”. Li agraden els film en què els gèneres s’amalgamen. Defuig el realisme i li agrada mostrar els mecanismes perquè “el públic sigui sempre conscient que està veient una pel·lícula”. De petit era dels qui enganyaven als amics perquè participessin en les seves filmacions. Ara, estem segurs que farien cua per protagonitzar-los.
I Premi Enderrock per a un videoclip del grup Buhos
La mútua afició pels còmics va unir per xarxes socials l’amistat entre Ivan Mulero i el guitarrista d’A Sound of Thunder, Josh Schwartz. Quan el grup va decidir versionar l’himne de Catalunya, Els segadors (The Reapers) , no s’esperaven el ressò que va tenir aquest tema de power metal que fa posar la pell de gallina. “Ho van petar. L’efecte va ser super viral”, recorda el realitzador. “Coneixien els meus treballs previs i va ser quan em van comentar que vindrien de gira per Catalunya que es van posar en contacte amb mi perquè filmés la seva actuació en directe a Razzmataz perquè elaborés un videoclip, que ha quedat molt cinematogràfic i tan èpic com ells l’interpreten”, explica Mulero, que recorda aquesta com una “experiència fantàstica” i “el millor tracte” que ha tingut mai amb una banda de músics, “per la seva professionalitat i confiança”. El realitzador gironí s’ha especialitzat a rodar videoclips i del seu currículum destaquen els de cançons com ara La fin absolute du monde d’Olvido, Fantàstica de Porto Bello i Barcelona s’il·lumina de Buhos. Per aquest últim treball, va guanyar l’any passat el premi Enderrock al millor videoclip del 2016.
