Cruise ho fa possible
L’actor estrena avui la sisena part de ‘Misión: Imposible’, que ha aconseguit les millors crítiques de la saga i el consolida com a heroi d’acció incombustible
Cauen els vells herois d’acció, aquell esquadró d’actors musculosos i hieràtics que van dominar la taquilla dels anys vuitanta i noranta a cops de puny o ràfegues de metralleta (els Schwarzenegger, Stallone, Willis, Lundgren...), i que ara intenten inútilment retrobar el camí de l’èxit. Els temps canvien, excepte per a Tom Cruise. El seu cas és distint, perquè a més d’un heroi d’acció, bastit a partir de l’èxit fenomenal de Top gun (1986) –que el 2019 tindrà seqüela–, també es va significar com a símbol generacional (Rebels, Risky Business), ha treballat amb els grans cineastes (Coppola, Stone, Spielberg, Abrams...) i ha estat nominat a tres Oscar (per Nascut el 4 de juliol, Jerry Maguire i Magnolia).
Un currículum impecable al qual s’ha d’afegir una fita que l’allunya encara més de les estrelles decadents del cinema d’acció: avui estrena a tot el món Misión: Imposible - Fallout, la sisena entrega en 22 anys d’una saga en un estat de forma immillorable. Falta veure si repeteix l’èxit de taquilla dels cinc títols anteriors (estrenats el 1996, 2000, 2006, 2011 i 2015), però de moment ha aconseguit unes crítiques de la premsa anglosaxona molt inusuals per a un film d’acció: 86 sobre 100 de mitjana al portal Metascore, la més alta de la franquícia.
Potser no exagera Tom Cruise quan diu, en les notes promocionals del film, que Misión: Imposible - Fallout és la culminació dels títols precedents de la sèrie. “En la pel·lícula apareixeran personatges que tornen del passat i línies argumentals que arriben a la seva conclusió”, afirma, i hi afegeix: “El llibre citat al principi de la pel·lícula, L’Odissea, va ser triat perquè la travessia que el meu personatge, Ethan Hunt, i el seu equip, han de recórrer és una odissea inspirada en l’obra d’Homer.”
Misión: Imposible - Fallout arrenca amb una missió que fracassa, quan Ethan Hunt i el seu equip no poden evitar el robatori de tres boles de plutoni que poden provocar una catàstrofe. Recuperar-les porta Hunt i el seu equip a recórrer París, Londres i altres indrets més exòtics. Henry Cavill, Rebecca Ferguson, Angela Bassett, Ving Rhames, Simon Pegg, Alec Baldwin i Michelle Monaghan acompanyen Tom Cruise en el repartiment.
Dirigeix i és coguionista Christopher McQuarrie, guanyador de l’Oscar pel guió de Sospitosos habituals. És el tercer film de Cruise que dirigeix, després de Jack Reacher i Misión: Imposible - Nación secreta, i és el primer director que repeteix en la saga, que han dirigit Brian de Palma, John Woo, J.J. Abrams i Brad Bird.
Equilibri de pausa i acció
McQuarrie sap trobar un equilibri entre la pausa i l’acció (hi ha persecucions a peu, en moto, cotxe, helicòpter...) i entre els conflictes psicològics i les baralles a cop de puny o amb armes de foc. Una balança massa sovint decantada a Hollywood cap als excessos d’acció i efectes especials, sobretot en el cinema de superherois. Misión: Imposible - Fallout s’acosta més, pel gènere i el to, a la franquícia de James Bond. Però Ethan Hunt no és un murri faldiller, és un espia monògam aclaparat pel pes de la responsabilitat amb la humanitat que ell mateix s’ha imposat.
Un cap amb menys protagonisme
Jaume VidalMisión imposible va ser una de les grans sèries de televisió dels seixanta. L’èxit es basava en el clima de tensió de cada episodi, que començava amb el trepidant tema de Lalo Schifrin i la ritual presentació de la missió i dels agents que hi intervendrien i l’autodestrucció de la cinta que contenia el missatge. A grans trets, l’adaptació cinematogràfica s’ha diferenciat sempre de la sèrie en el fet que el protagonisme del film és en un vuitanta per cent per a Ethan Hunt, el cap protagonitzat per Tom Cruise. La sèrie era molt més coral, tot l’equip tenia el seu moment de tensió màxima en els seus treballs específics. L’actor Peter Lupus, la força; Gregg Morris, la tecnologia; Barbara Bain i Martin Landau, l’engany i la caracterització, i Robert Graves, fent de cervell.
