Arts escèniques

Ramon Madaula

Actor, i ara, autor i director de "Perduts", la primera producció de l'Aquitània

“Faig un teatre de tapes elaborades”

Més que els girs dramatúrgics, prefereixo trobar els microconflictes d’una conversa

L’actor Ramon Madaula està agafant embranzida com a autor. S’hi va posar perquè el divertia i ha anat comprovant com tots els seus textos prenen vida a l’escenari. A vegades, de manera austera en petites produccions. Però des de l’any passat va triomfar amb Adossats al Romea. Ara està preparant una revisió d’Ignots, que havia estrenat al Maldà... i no en va quedar gaire content. Perduts és la primera producció de l’Aquitània i neix amb la idea de ser molt golafre per a les programacions municipals.

Diu que fer un espectacle de sis personatges és més fàcil que un de dos, perquè costa molt introduir nous conflictes en un diàleg entre dos.
És més limitat, sí, per poder fer un gir en l’obra. En canvi, amb un de sis personatges, pots anar-los fent entrar i sortir; tens molts més recursos. Però, d’una altra banda, és més complex haver de donar vida a sis personatges i costa més tancar-la.
Ara s’estrena a l’Aquitània. En principi, permetrà una temporada més llarga, perquè no té cap data de sortida...
Aquesta és la primera producció que fa l’Aquitània. Em van preguntar si tenia cap text. Acabava de refer Ignots, perquè no n’havia quedat gaire content, els va agradar i ens vam posar d’acord. La intenció de l’Aquitània és que, si funciona, el vagin aguantant, a més de disposar de sessions golfes i de teatre infantil els caps de setmana. De moment, no hi ha cap data de sortida i estarà fent cinc funcions setmanals: de dijous a diumenge (dissabte amb doble sessió).
Es pot considerar que fa comèdia de bulevard? Perquè hi ha un cert to amable i quotidià, d’entrada, fins que van sorgint els conflictes humans més tard...
Intento fer teatre costumista. Parlar de personatges i situacions que reconeguin molt bé a Catalunya. És on em sento còmode. No puc parlar de res que no conegui. Per exemple, no podria escriure sobre un assassinat perquè mai ho he experimentat, afortunadament. Opto per parlar de mi i de la meva circumstància. I ho localitzo a Catalunya. Per això parlem d’Alpicat, de Polinyà, d’Altafulla, tot i que sé que m’adverteixen que això és perillós perquè pot quedar anecdòtic.
Si es considera que fa un teatre fàcil...
Hi ha un públic potencial a veure teatre. Però se li ha d’oferir productes pensant en ell. Tots ho intenten però no és tan fàcil. Hem de pensar que l’objectiu d’una obra és donar plaer a l’espectador, sigui drama, comèdia... El plaer pot ser intel·ligent, estètic, emocional... però hem de pensar que és gent que s’ha atrevit a comprar una entrada en un temps en què té molta qualitat de productes sense sortir de casa (gràcies a la TV en línia, per exemple). Jo faig el que em surt. Pots fer cuina d’una estrella o de tapes. Però, atenció, pots fer tapes refregides o ben elaborades, que és el que intento.
Se sent autor de teatre?
No em sento escriptor. M’atreveixo a escriure d’allò que conec i de plantejar les situacions de manera dialogada.
‘Adossats’ repetirà per Nadal al Romea. És pot considerar un autor d’èxit a Barcelona. Li han arribat peticions de fer produccions fora?
De moment, m’han comprat els drets de L’electe per fer una peça a París. Sé que estan buscant repartiment, ara. El que jo escric és molt català però ells converteixen el protagonista en president de la República Francesa. Una companyia de València també té els drets de la mateixa obra. No en sé gaire més. La veritat és que no ho moc. D’Adossats soc el primer sorprès. Va ser de les obres més vistes a Catalunya, fora dels musicals. Ara Focus m’ha encarregat una nova obra que serà per al 2020 amb Jordi Bosch. Serà una comèdia medieval costumista sobre un actor que està fent un rodatge d’una sèrie de Jaume I. M’he documentat molt. El desmitificarem.
Es considera director?
Es podria dir que dirigeixo quan no tinc cap més remei. Només ho faig quan hi ha produccions ajustades; només m’hi atreveixo si és un text meu. De la mateixa manera, intento no sortir d’actor en els meus textos, però ja no m’importa tant i, si el director ho considera adequat, m’hi poso; no ho busco pas, com a condició a cedir un text.
En les obres sempre hi ha d’haver un conflicte i un gir...
De vegades no cal gir. Pot aguantar perfectament l’interès del públic una conversa que té un tema i un desenllaç. Ara, mantenim la conversa que tothom pot reconèixer mitja hora i després ve el gir. Però no és imprescindible; molts dramaturgs estan obsessionats amb els girs. Jo prefereixo trobar els micro-conflictes que van sorgint durant la conversa.

Desorientats

Conversa, a mode de confessió, de dos vells amics en un bar

Tot i que la conversa té el to i el pensament de dos homes de mitjana edat, Perduts “és un homenatge a elles”, insisteix Madaula. No surten a escena però són les veritables protagonistes. La veritat és que l’obra parla d’un conflicte de la generació dels quaranta: “Els homes, avui, tenim por de fer un pas en fals. Ja era hora que ens posessin en evidència, però és que, ara, no sabem com comportar-nos.” Als dos personatges, els passa el mateix: tenen dues dones intel·ligents, que manen a casa i no saben com reaccionar. Madaula prefereix, però, fugir del gènere. Confessa: “Fa deu anys estava igual. És un moment de la vida en què les aigües s’estanquen. Tot va bé però vols comprovar-ho: necessites estadístiques.” Els protagonistes són persones corrents que viuen un dubte en silenci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia