Música

Crònica

‘Huracà’ Ricky Martin

La ‘Mordidita’ del cantant porto-riqueny va tancar el concert i un Porta Ferrada amb el llistó ben amunt

El Guíxols Arena de Sant Feliu va canviar, dilluns a la nit, la tramuntana empordanesa per tot un huracà caribeny, de nom Ricky i cognom Martin. L’estrella de Puerto Rico va posar el colofó a la 56a edició del Festival Porta Ferrada amb un xou espectacular, probablement el que havia generat més expectació de tot el programa. I la xifra de públic, 5.000 espectadors, va estar a l’altura d’un muntatge fins ara sense precedents al recinte a cel obert. L’estadística, però, deixa fora els centenars de persones que van intentar seguir el recital des de la ronda Nord, una opció econòmica però que sacrifica l’acústica. Ni tampoc els veïns del bloc de pisos del darrere que veuen els balcons transformats en llotges VIP cada cop que hi ha festa grossa al Guíxols Arena. Els Estopa, fa tres setmanes, ja els van batejar simpàticament com “la penya bloquetis”.

Dilluns, Martin va irrompre a l’auditori amb un pèl de retard, cap a un quart d’onze de la nit, per donar temps als fans que feien cua per accedir al recinte i superar els estrictes controls de seguretat. Ho va fer al ritme d’una remescla més electrònica de María, el tema que el va catapultar a la fama el 1995, amb una audiència embogida i gairebé més càmeres de mòbils que no pas ulls clavats en la seva figura dalt del podi superior de l’escenari. Una munió de pantalles gegants que alternaven projeccions audiovisuals amb la retransmissió en directe de les imatges adobaven l’espectacle dels músics i ballarins que acompanyaven el cantant, que a 46 anys va exhibir un gran estat de forma.

La fase inicial del concert va continuar frenètica, tot encadenant altres èxits com ara Love you for a day, Drop it, Shake, i una Adrenalina que va comportar el primer gran punt d’inflexió de la vetllada, amb bona part del públic de la graderia posterior dempeus i corejant la tornada. I entre canvi i canvi de vestuari –sempre en temps de rècord i amb una aura gairebé d’il·lusionisme–, va reaparèixer amb un còmode batí, “com a casa”, per interpretar un tema més íntim: Vuelve. Jaleo, Más i She bangs van recuperar la intensitat. Com a preludi d’una Livin’ la vida loca que va tornar a desfermar la ballaruga.

Perquè tothom pogués tornar a agafar aire, el cantant va tirar de balades, com ara Somos la semilla i Casi un bolero. Abans de la recta final, amb un ritme més tribal, per a la qual va reservar els seus hits més recents i esperats pel públic. El seu darrer single, Fiebre, va arribar just abans de la sensual Vente pa’ ca, enregistrada fa un parell d’anys en col·laboració amb el cantant colombià Maluma. I entremig hi va encabir algun dels seus clàssics: La bomba, Por arriba, por abajo i La copa de la vida, que va esdevenir himne del mundial de França al 1998 i va enfortir el seu reconeixement internacional.

Després de pràcticament una hora i mitja d’actuació, que va fluir amb la mateixa agilitat que el balanceig del ball de Martin, i amb 21 temes interpretats, l’estrella va fer acció de fugir d’estudi. Però mancava la Mordidita i la majoria de fans tenien el detall calculat. El single enregistrat amb Yotuel Romero el 2015 va garantir un final frenètic i festiu, amb canons de confetis i un comiat dolç per tancar una edició de rècord del Porta Ferrada que ha posat el llistó ben amunt, amb 41.000 espectadors sumant-hi tots els concerts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona