Les dones, els dies i mig segle

Quan va seure per presentar el volum Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater, el primer que va dir el poeta i editor Jordi Cornudella és: “S’ha engreixat una mica.” I podríem dir que el llibre publicat ara fa 50 anys serà un dels luxes de la temporada. Ho serà perquè ha estat una referència per als que hem estimat la literatura catalana i perquè és el resum de cinc anys de vida d’un dels personatges més extraordinaris del país.

El 2022 serà el centenari i durant la roda de premsa es va especular sobre qui faria la biografia. La feina la hi haurà avançat Cornudella, marmessor dels Ferrater/Ferraté i un dels responsables que aquest llegat sigui viu. Ell mateix va reconèixer l’impacte que van tenir la seva obra als anys seixanta –tres llibres i, finalment, l’antologia– tant pel “to modern i avançat, oracional i de conversa” com pels temes quotidians de què tracta, “que li poden passar a qualsevol”. Ferrater va fer una crònica de les seves dones estimades, però també una lectura desinhibida del seu temps, que en alguns moments va topar amb una censura capellanesca o falangista. L’edició crítica de Cornudella parteix d’una recerca, no només del fons dels Ferraté sinó de moltes altres fonts. El resultat és admirable perquè recupera poemes descartats, fins i tot inèdits que valen molt la pena. Podria ser una festa per als ferraterians, però és, en realitat, una celebració de l’alta poesia que el poeta de Reus ens va filtrar amb comptagotes.

En la nota prèvia als poemes, Cornudella fixa alguns dels objectius: “La primera edició de Les dones i els dies va sortir el setembre del 1968. La nota de l’autor presenta el volum com una reimpressió, corregida, dels seus tres llibres anteriors: Da nu-ces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). “Però no és un mer aplec, un volum de poesia completa qualsevol”, deia la nota editorial inserida a tall de propaganda a la pàgina 1, “sinó un intent de posar en evidència la unitat essencial d’aquesta poesia, que, com cap altra, ha d’ésser llegida en el seu conjunt. L’autor hi ha volgut incorporar alguns poemes o fragments que fins ara no havia pogut publicar, i ha revisat alguns dels seus versos”. En efecte, a l’hora d’aplegar en un sol volum els tres que havia publicat prèviament, Ferrater va introduir canvis en el text i en l’ordre dels poemes i hi va fer afegits i supressions. Aquesta edició crítica que surt ara, en el cinquantè aniversari de la primera edició de Les dones i els dies, té precisament el propòsit de presentar, acompanyant el text final, tots els testimonis que permeten resseguir des del principi i amb detall el procés de constitució del corpus poema a poema i recull a recull. I, de fet, va encara una mica més enllà, perquè no s’atura amb l’aparició del llibre el 1968 sinó que pren també en consideració els testimonis posteriors, gairebé fins a la mort.

En un treball de comparar els poemes dels llibres amb els fixats en l’edició del 1968, Cornudella ha rescatat material en una relectura feta amb amor. No es tracta d’una edició comentada sinó de completar al màxim un volum on es poden trobar sis inèdits i poemes procedents de revistes de difícil accés. També una guia per al lector de poesia: “De les citacions o les referències que apareixen expressament en els poemes, n’indico la font en cada cas, si l’he sabut identificar, amb la idea que algun lector potser ho agrairà.”

Cornudella ha preparat el terreny per a uns volums d’obres completes que Galàxia Gutenberg publicarà. Les dones i els dies mostren la vigència d’un poeta únic.