Comiat multitudinari de Montserrat Caballé a la catedral de Barcelona
Familiars i autoritats homenatgen la soprano en un acte litúrgic que ha rememorat l’obra més icònica del repertori de Caballé
Amb la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi la catedral de Barcelona ha homenatjat aquest dissabte la traspassada soprano Montserrat Caballé, que va fer de l’obra del compositor italià una de les seves peces més icòniques. L’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu, dirigits per Josep Pons, han interpretat el Rèquiem amb la col·laboració de la Polifònica de Puig-Reig i amb les veus solistes d’Ainhoa Arteta, Anna Larsson, Nikolai Schukoff i Alexander Vinogradov.
El respons, que ha reunit fins a 600 persones, ha estat organitzat per la pròpia família de la soprano i ha estat presidit per l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. El ministre de Cultura, José Guirao, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, han assistit a l’acte.
El primer homenatge a Montserrat Caballé s’ha celebrat aquest dissabte al migdia en una catedral de Barcelona, poc més d’un mes després de la seva mort, el passat 6 d’octubre. Després d’una carrera professional d’èxit on va interpretar un centenar de personatges d’òperes en escenaris de tot el món, Caballé va morir a l’edat de 85 anys.
L’assistència a la missa ha estat gratuïta amb l’adquisició prèvia de l’entrada, fet que ha permès a molts seguidors de la soprano acomiadar i commemorar la seva figura. L’acte, que ha durat una hora i mitja, s’ha retransmès, també, al mateix Gran Teatre del Liceu, que ha esgotat les entrades per a seguir la projecció del recital des de la sala principal.
Les primeres notes han estat de l’adagi de Samuel Barber interpretat per l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, que han acompanyat l’entrada del cardenal Joan Josep Omella des de la sagristia. Durant el respons, Mn. Josep Ramon Pérez, degà de la catedral, Mn. Josep Serra, canonge de la catedral i Mn. Vives han acompanyat Omella en el presbiteri.
“Una dona prudent i amable, d’actituds conciliadores dispensant sempre el seu somriure per allà on anava”, ha dit Omella recordant la soprano. N’ha destacat el seu origen “senzill”, “com tantes famílies de l’època”, i grans moments com actuacions a la basílica de la Sagrada Família o Santa Maria del Mar. També ha recordat episodis tristos com les seves “llàgrimes” per l’incendi del Liceu.
